Una interventora de l’Estat que va elaborar un informe sobre els contractes en l’empresa pública Imelsa entre els anys 2007 i 2014 ha manifestat que l’entitat «va incomplir la llei» perquè no podia tindre a assessors i ha assegurat, després d’estudiar la documentació facilitada, que no van trobar evidències que aquests assessors exerciren treballs en la mercantil: «Cap», ha afirmat.
La interventora ha exposat l’informe en la compareixença en qualitat de testimoni-perit en el judici que se segueix a l’Audiència per les peces B i F del cas Imelsa, que suma 25 acusats, entre ells l’expresident de la Diputació i del PP Alfonso Rus -qui també va ser alcalde de Xàtiva (la Costera)-, l’exsecretari autonòmic d’Educació i exconseller delegat de Ciegsa Màxim Caturla, l’exsubdelegat del Govern espanyol al País Valencià Rafael Rubio i l’exgerente d’Imelsa i autodenominat «el ionqui dels diners» Marcos Benavent.
A petició de Fiscalia Anticorrupció, la testimoni-perit ha explicat que amb la contractació d’assessors en Imelsa es va incomplir la llei, ja que en aquuests moments es prohibia a les empreses públiques tindre assessors. «En 35 anys auditant no he vist que els consellers tinguen assessors en l’Administració General de l’Estat, en els organismes autònoms», ha afegit.
Així mateix, preguntada pel treball d’aquests assessors, ha indicat que no van trobar evidències documentals dels treballs exercits pels assessors. Interpel·lada per si pot deure’s a la relació de confiança amb les persones a les quals assessoraven, ha indicat: «Jo no em plantege res i el que pose de manifest en els meus informes són els fets».
També ha comentat que abans d’entrar Benavent en Imelsa ja hi havia assessors en l’entitat. En concret, des del 1998: «N’hi havia pocs, dos, però n’hi havia», ha asseverat.
A més, ha exposat que en Imelsa es van incomplir els principis d’accés a l’ocupació pública i no hi havia una relació de llocs de treball fins a finals del 2015. «I aquesta relació és importantíssima perquè quan inicies un procediment de contractació, has de justificar la necessitat de la contractació, requisits i funcions que s’exerciran. Si no tens això, no tens res. A més, en els estatuts d’Imelsa es recull que aquesta relació de llocs ha d’existir i no n’hi havia», ha exposat.
Sobre si hi havia una llista similar que incloguera els noms de les persones i els càrrecs, ha respost que no hi va veure cap llista específica: «Nosaltres vam fer les nostres llistes per a estudiar el personal i les baixes, però no se’m va donar cap llista específica», ha postil·lat.
La testimoni també ha manifestat que l’empresa pública no podia cedir a treballadors a una altra empresa dins del mateix àmbit de la Diputació: «L’Estatut dels Treballadors parla de cessió il·legal de treballadors», ha dit. I si es fera, ha comentat que s’hauria d’haver autoritzat als estatuts o, almenys, en els contractes dels treballadors.
«Sorprén» la productivitat
Així mateix, ha assenyalat que no hi havia «cap» documentació justificativa sobre avaluacions a alts directius i ha indicat que «sorprén» que la productivitat en l’empresa es concentrara «tant» en «determinades persones».
Sobre les dietes, ha manifestat que no hi havia tampoc «cap» justificació documental a les dietes cobrades per determinades persones en Imelsa, i ha nomenat Benavent; l’exdirector financer Enrique Montblanc, i l’exresponsable de Recursos Humans en Imelsa María Escrihuela. «Les dietes, no obstant això, s’havien de justificar d’acord amb la normativa», ha dit.
