El banc d’ADN per a verificar casos de nadons robats impulsat per la Generalitat i l’institut d’investigació Fisabio ha aconseguit els primers resultats, atés que han establit el parentiu de dues parelles de germans, dues dones i una dona i un home, tots valencians nascuts durant la dictadura franquista.
La consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, en roda de premsa junt amb la investigadora de Fisabio Llúcia Martínez, ha manifestat: «Fem un pas important en la qualitat democràtica amb l’objectiu de tapar un capítol molt fosc de la nostra història».
Encara que els informes dels quatre casos detectats són provisionals, ja que es van comunicar aquest passat dimarts, la intenció és donar coneixement a la Justícia quan estiguen els definitius. Això sí, es mantindrà l’anonimat d’aquestes dues parelles de germans, cadascuna nascuda de la mateixa mare i pare i tots abans de la democràcia. Tampoc es difondrà el lloc on es va produir el robatori, una cosa que només coneixen les associacions.
Entre aquests nadons robats destaca el cas «paradigmàtic» de les dues germanes, ja que desconeixien l’existència de l’altra i únicament tenien la sospita d’haver sigut robades, ha ressaltat la investigadora.
Les quatre persones verificades com a xiquets de bolquers robats són fruit de l’anàlisi «costosa» i durant mesos de 134 mostres biològiques recollides: 91 procedents de familiars i 43 de possibles casos. Aquestes 134 mostres van partir d’una llista de 231, però va ser impossible arribar a totes pel desfasament de les dades i per la «desconfiança» de facilitar-los.
Fins ara s’han organitzat recollides de mostres de possibles bebés robats en Fisabio i la intenció és continuar fent-les amb periodicitat suficient. Per això han demanat a la gent que tinga «sospites o certeses» que es pose en contacte amb les associacions.
Per a avançar en la identificació de nadons robats, la consellera ha tornat a defensar la necessitat un banc d’ADN estatal, una cosa que ja ha traslladat a representants del govern espanyol, ja que cap altra autonomia té un sistema similar i en molts casos és difícil detectar-los perquè han canviat de comunitat autònoma al llarg de la seua vida.
L’Argentina, exemple de memòria
A més, ha ressaltat la recent reunió amb les Abuelas de la Plaza de Mayo a l’Argentina, país que veu com un exemple en la identificació de bebés robats, ja que ha comptabilitzat uns 500 menors apropiats i 132 localitzats. «Ens donen una gran lliçó en memòria, justícia i reparació», ha asseverat, i ha valorat la «col·laboració completa» entre les associacions, les institucions i la justícia.
