El 15 de febrer del 2008 MariaDolors Lafitte i Masjoan va morir a Girona. La cantant, cofundadora del Tradicionàrius i membre d’Ara Va de Bo i d’Els Trobadors va ser homenatjada el 21 de febrer del mateix any a l’església de Santa Maria de Porqueres (el Pla de l’Estany).
Nascuda el 1949 a Roda de Ter (Osona) en una família d’origen occità per part del pare, va entrar a treballar de ben jove en una fàbrica com el seu veí Miquel Martí i Pol.
Va començar a cantar en públic als huit anys. Als dihuit, amb la cançó A cara o creu, va quedar segona amb Lluís Llach al I Festival de la Cançó de Barcelona, un certamen internacional semblant al d’Eurovisió. També el 1968 va publicar el primer disc, amb cançons occitanes contemporànies, sota l’estímul de Josep Maria Espinàs, que li va adaptar diverses cançons estrangeres (com una memorable versió d’Els vells, de Jacques Brel) i va escriure sobre ella: «No és gens exagerat de dir que Maria Dolors Laffitte té totes les condicions (veu, sensibilitat i recursos) que caracteritzen una cantant d’excepció. Només cal escoltar-la».
Com a intèrpret, va destacar per la bellesa del color de la veu (una de les més personals de la cançó en català), per la claredat de la dicció i per la capacitat de matisos expressius.
Va rebre diferents premis, i va actuar amb èxit al Canadà, l’Índia, Veneçuela i altres estats.
Entre la seua extensa discografia destaquen els primers àlbums: Varietat de varietats (1973) i Hello, Dolors! (1975), una producció molt curiosa de La Trinca enregistrada amb cançons que van compondre expressament per a ella Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i altres cantants.
Va formar part dels grups Ara Va de Bo, La Corranda, L’Arc en el Cel, Ensemble Llull, Joi de Trobar i Els Trobadors, fundat amb Alfons Encinas, pare dels seus fills Míriam i Pau, també músics.
Amb Et ades sera l’alba, el disc que va publicar el 1991 amb Els Trobadors, va aconseguir una remarcable projecció arreu del món entre els circuits de la música de la nova era i va obtenir el reconeixement d’artistes importants, com Loreena McKennitt o Paul Horn, amb qui va compartir escenari.
Va col·laborar en discos i altres projectes amb Oni Wytars, Katharco, Unicorn i Accentus, formacions referencials del panorama europeu de la música antiga. També va col·laborar amb Las Madres del Cordero (una banda de Moncho Alpuente), Hilario Camacho, L’Ham de Foc i L’Albera.
Va oferir recitals de cançó d’autor, de cançó tradicional, de lírica trobadoresca, de música medieval, de música antiga, de cançons sefardites, de poesia catalana (va ser una de les més tenaces divulgadores de les obres poètiques de Miquel Martí i Pol, Josep Palau i Fabre, Jacint Verdaguer i Ramon Llull) i occitana, i d’animació per a infants.
També va treballar a la ràdio, la televisió i el teatre, en els espectacles musicals Bestiari, muntatge sobre textos de Pere Quart ideat per La Trinca, i Rocky Horror Show, dirigit per Ventura Pons.
Va ser cofundadora del festival Tradicionàrius i de l’associació cultural Pangea Music, amb la qual organitzava el cicle de concerts La Llum al Romànic.
Les seues cançons evocaven sovint els animals. Atreta per la natura, interessada en la recerca espiritual i compromesa socialment, va formar part en diverses ocasions de candidatures d’organitzacions ecologistes i també independentistes en convocatòries polítiques.
