Plataforma per la Llengua ha publicat aquest divendres «La veu dels murs», un recopilatori de cinc cançons de rap fetes pels interns dels centres de justícia juvenil de Montilivi (Girona), L’Alzina (Palau-solità i Plegamans, al Vallès Occidental) i El Segre (Lleida), en el marc dels tallers de rap que els va oferir l’entitat durant el 2022. L’enregistrament, dirigit pel cantant de música urbana Nel·lo C, que també va ser el responsable dels tallers, ja es pot trobar a YouTube.
A través d’aquestes cinc cançons, els joves parlen de les inquietuds i els desitjos que tenen, i també dels seus problemes. La dels interns de Montilivi per exemple, agraeix a les seues mares tot el que han fet per ells, es disculpa per haver-les fet patir i reivindica que tothom mereix una segona oportunitat. Tot i que fa una crida a viure i a deixar els laments, la cançó tampoc no estalvia frases dures: «Vaig venir amb pastera per canviar la vida sencera. Moltes nits fredes caminant sol per la vorera. […] M’he vist sense res, ni dinar ni sopar, res a la nevera. Ho he volgut tot, però quan surti ningú m’espera».
A més dels alumnes dels tres centres de menors que han participat en l’enregistrament de les cançons, en total han sigut cinc els centres que s’han beneficiat durant el 2022 dels tallers, tant de rap com de teatre, que l’entitat els ha ofert amb recursos propis: un grup de xiques d’Els Til·lers (Mollet del Vallès), tres grups de xics de Can Llupià (Barcelona), un grup de xics de Montilivi, tres grups de joves de L’Alzina i un grup de xics d’El Segre. En total, els tallers han estat una cinquantena: la majoria de rap, però també pràcticament una vintena de teatre.
Pel que fa als tallers de rap, han permès als interns acostar-se a la llengua de manera lúdica, veure que és un idioma que paga la pena d’aprendre i, en paral·lel, treballar l’autoconeixement, créixer personalment i empoderar-se. D’aquests tallers, se n’han beneficiat un grup del centre de Montilivi, tres de L’Alzina i un grup d’El Segre. Cada grup ha fet cinc sessions de rap d’una durada de dues hores i, com a activitat final, cada grup ha gravat la cançó que ha preparat en les sessions anteriors. A més, la unitat de noies d’Els Til·lers també ha gaudit d’una sessió de taller de rap.
Pel que fa als tallers de teatre, han anat a càrrec de la companyia teatral Cirerer Teatret i han permès als joves representar una petita obra de teatre en català després d’haver-la treballat en diferents sessions. El teatre és una eina de coneixença individual i comunitària, i contribueix a millorar la comunicació i la cohesió grupal. A través de sessions dinàmiques, els joves deixen de banda la vergonya, riuen, ixen de la zona de confort, aprenen a comunicar-se i, alhora, de manera espontània, normalitzen l’ús del català. Aquests tallers s’estructuren en sis sessions d’una hora i mitja de durada i, com que se n’han fet per a tres grups diferents de Can Llupià, en total se n’han impartit 18 sessions.
Aquests tallers no són la primera acció que du a terme Plataforma per la Llengua als centres de menors. Durant l’últim trimestre del 2021 es va fer un primer tastet dels tallers de rap i teatre al centre juvenil Oriol Badia, a Font-rubí (Alt Penedès), a més dels centres de Can Llupià, L’Alzina, Montilivi i El Segre.
A més, entre el 2013 i el 2017 es van dur a terme 16 formacions en gestió lingüística a més de 120 professionals dels centres de menors: educadors, coordinadors d’educadors i d’aules, sotsdirectors i directors. En concret, segons les necessitats de cada centre, es van impartir tallers de gestió i sensibilització lingüística, tallers d’apoderament de recursos pràctics i sessions de treball amb els càrrecs intermedis i directius.
Per a Plataforma per la Llengua és important que es vegja que els interns són capaços d’expressar-se en català i que el català també és la seua llengua. Segons un estudi del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya publicat al juny, als centres de justícia juvenil el 76 % del personal fa les comunicacions per megafonia sempre o majoritàriament en castellà, i el 73,5 % no s’adreça mai o pràcticament mai en català als interns. El departament explica a l’ONG del català que és conscient del problema i ho atribueix a la necessitat de comunicar-se de manera assertiva amb els interns per donar-los indicacions precises en moments de complexitat. Justícia es compromet a reforçar l’ús del català com a llengua vehicular als centres a través d’un pla pel foment del català, i l’entitat vetllarà perquè es complisca.
«La veu dels murs» i els tallers de rap i teatre en català de Plataforma per la Llengua haurien de servir, segons indiquen des de l’entitat, per demostrar a tots els agents que treballen amb els interns dels centres de justícia juvenil que «no té sentit allunyar els joves de la llengua catalana». Són una comunitat molt diversa lingüísticament, però «no només són capaços de fer-se seu el català, sinó que és important que ho facen, tenint en compte que la llengua és una eina imprescindible per a la integració social».
