La percepció del problema de la bretxa de gènere als centres d’investigació del País Valencià és menor com més gran és el nivell jeràrquic de la persona entrevistada. Tindre fills perjudica més la carrera científica de la dona i encara s’aprecien moltes «traves» per a incloure la perspectiva de gènere en el contingut de la recerca.
Aquestes són les primeres conclusions de l’estudi que estan realitzant des de principis de 2022 el grup d’investigació Invisibles, format per investigadores de la Universitat de València (UV), la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per a monitorar la bretxa de gènere als centres d’investigació valencians.
Sobre aquest tema, la investigadora de l’Institut «Ingenio» (UPV-CSIC) i membre del grup Invisibles, Mónica García Melón, ha explicat que en els llocs de direcció «no es percep tant que en la recerca valenciana hi haja una barrera per qüestions de gènere, no es veu que existisca un sostre de vidre». A més, la bretxa en molts casos és atribuïda abans a la meritocràcia que a una discriminació per qüestions de gènere.
La investigadora de la Universitat de València i membre del grup Invisibles, Carmen Corona Nebot, ha explicat que amb aquest estudi volen aprofundir en la situació actual dels centres valencians per a identificar els motius de la bretxa de gènere i fomentar les bones pràctiques als centres per a reduir-la.
Eina analítica
Per a dur a terme aquest estudi, les investigadores treballen en una eina analítica que constarà de diferents indicadors sobre representació, visibilitat, cultura organitzativa i condicions laborals de cadascun dels centres d’investigació.
La investigadora d’Invisibles a la UPV, Sara Sanchez, que fa una tesi doctoral sobre aquest camp, ha explicat que monitoraran els instituts amb aquests indicadors i amb un qüestionari, entrevistes en profunditat i un debat posterior als resultats obtinguts en cada centre. A partir de tot això, elaboraran una guia de bones pràctiques la finalitat última de la qual serà contribuir a reduir la bretxa de gènere que, «sens dubte, existeix, perquè, hui dia, la investigació científica continua sent patriarcal».
L’estudi està en la seua primera fase. En aquest moment, l’equip de la UV, UPV i CSIC treballa en la definició de la llista d’indicadors específics per a monitorar amb detall la bretxa de gènere, així com les escales de mesura que es podrien tindre per a cadascun dels aspectes analitzats.
«El nostre següent objectiu serà desenvolupar una eina completa que permeta elaborar un diagnòstic. Igual que existeixen eines que diagnostiquen el nivell de responsabilitat ambiental de les institucions, la idea seria fer el mateix amb les bones pràctiques de gènere», conclou Rocío Poveda, investigadora també del grup.
Junt amb Carmen Corona Nebot (UV), Mónica García Melón (UPV), Sara Sánchez López (UPV) i Rocío Poveda Bautista (UPV), en el grup Invisibles treballen també les investigadores del CSIC, Paula Otero Hermida i Adela García Aracil, així com Rosa Isusi Fagoaga, de la Universitat de València.
