L’11 de febrer del 2015 Miquel Pujadó va oferir un concert al Centre Català de Luxemburg / Lëtzebuerger Katalanenzentrum (CCL).
Miquel Pujadó (1959) és doctor en Filologia Romànica. El 1982 va publicar el primer disc, El temps dels fanals en flor, que inclou el seu repertori en directe des del 1979. Fins a hui dia ha enregistrat més de vint àlbums, entre els quals, Calaix de sastre (1984), Mel i vinagre (1988, Disc Català de l’Any de Ràdio 4 a les millors lletres); La mala herba (1992), Núvols i clarianes (1997, Disc Català de l’Any de Ràdio 4 a les millors lletres), Estabilitat precària (2002), Entre la veu i els dits (2004), La sínia i l’estrella: suite d’Agustí Bartra (2006), A contraveu (2010), Maragall, paraula viva (2011), Brassens, llum i ombra (2013), Poemes de capçalera (2016), 35 Anys (2018) i De foc i de vellut (2022).
Ha actuat arreu d’Europa i Amèrica (França, Itàlia, Dinamarca, Suïssa, Estònia, Bèlgica, Alemanya, Luxemburg, Mèxic, etc.). A més, ha col·laborat com a autor, compositor i adaptador amb Guillermina Motta, Mesclat, La Salseta del Poble Sec, Luis Eduardo Aute, Dyango i altres grups i solistes.
Autor del llibre de referència Diccionari de la Cançó (2000), fruit de la seua tesi doctoral sobre la cançó d’autor francòfona i catalana, una obra que ressenya tots els artistes, que des «d’Els Setze Jutges al rock català» han cantat en la nostra llengua.
També ha treballat com a articulista i guionista en diversos mitjans: Serra d’Or, Catalunya Ràdio, Ràdio 4, Revista Musical Catalana, etc.
Com a narrador per a xiquets i joves, ha publicat una desena de novel·les i llibres de narracions i ha guanyat els premis Lola Anglada i Barcanova. També escriu adaptacions de clàssics per a les editorials Barcanova i Anaya.
Així mateix, des del 2007, col·labora amb la Fundació Romea com a autor de dramatúrgies i intèrpret, i ha signat més de vint espectacles, dirigits quasi sempre per Carles Canut, i interpretats per actors com Joan Pera, Lluís Soler, Mario Gas, Josep M. Pou, Enric Majó, etc.
