Fa uns mesos es va obrir el debat sobre si calia o no limitar l’arribada de turistes a l’illa de Tabarca durant el període de temporada alta. Aquesta illa, situada a tocar de Santa Pola (Baix Vinalopó), pertany al terme municipal d’Alacant i és la més petita de les que estan habitades al Mediterrani. Compta amb trenta veïns censats, i la població s’arriba a veure multiplicada durant l’estiu, arribant a acollir fins a 5.000 visitants diaris.
Amb aquestes xifres, és normal que hi haja qui s’ha plantejat la possibilitat de limitar aquesta afluència. La primera reserva marina de l’Estat compta amb tot un espai natural al seu voltant que exigeix ser protegit, i la pressió ambiental del turisme és evident en una illa que no arriba als dos quilòmetres de llarg ni al mig quilòmetre d’amplària.
El Patronat de Turisme de l’Ajuntament d’Alacant, en canvi, considera que no cal limitar l’afluència de persones durant l’agost. Al seu Pla de Sostenibilitat Turística 2023-2027, basat en la transició sostenible, en l’eficiència energètica i en la competitivitat, parla de «desestacionalitzar» el turisme a l’illa, de promoure’l més enllà de l’estiu a través de l’oferta gastronòmica o de l’atractiu mediambiental –es posa en valor la regeneració de la posidònia–, però l’entitat local passa la pilota de la limitació turística a la Generalitat, atès que considera la màxima institució valenciana com a competent en aquesta matèria.
Tot fa pensar que, en un moment electoral com l’actual, aquesta inhibició és estratègica. Limitar l’afluència turística no és una mesura que convença tot el sector comercial de l’illa, basat únicament en el turisme, malgrat l’estímul mediambiental per a prendre aquesta decisió. El model turístic, de fet, ha enfrontat especialment el Consell amb els partits de l’oposició durant aquesta legislatura, tal com s’ha vist amb la taxa turística, desautoritzada de manera constant per la Diputació d’Alacant, presidida per Carlos Mazón.
Curiosament, el Patronat s’ha inhibit quan va ser el mateix Ajuntament qui va alertar, a través d’un estudi, de la possible saturació de l’illa durant l’estiu. La regidoria de Turisme, liderada per la vicealcaldessa Mari Carmen Sánchez, de Ciutadans, va obrir aquest debat entre els habitants de l’illa, alguns dels quals van reconèixer que Tabarca era més atractiva quan no s’omplia de gom a gom. De fet, durant els dies de més afluència a l’estiu, l’illa es veu envoltada d’embarcacions privades i pateix l’acumulació de residus. Limitar l’arribada de turistes, suggerien, podia contribuir a millorar l’experiència turística dels visitants, i d’aquesta manera a posar més en valor l’oferta de l’illa.
Tot i que es van fer algunes propostes més enllà de limitar el nombre de turistes, com ara la prohibició d’accedir a Tabarca amb menjar o amb envasos, no s’ha fet cap pas en aquesta direcció i res no passa dels advertiments suggerits pels estudis. Ningú no s’atreveix a establir per llei cap restricció en una illa que també ha patit les conseqüències de la inflació, que veu tancar bona part dels seus restaurants fora de temporada i que disposa de menys transport durant l’hivern. Aquest aïllament, mai millor dit, es veu compensat per estius en què les aglomeracions reviuen l’economia tabarquina, però que també suposen problemes mediambientals contra els quals, de moment, no hi ha cap legislació que actue.
