El 10 de febrer del 2009 els Premis Enderrock – Premis de la Música Catalana van lliurar a Òscar Briz el guardó a Millor disc de cançó d’autor per Asincronia, segons la votació de la crítica.
L’acte de la 15a edició es va celebrar a la sala Bikini de Barcelona, amb l’assistència de més d’un miler de persones entre artistes, indústria discogràfica, mitjans de comunicació i públic. L’acte el va presentar l’escriptor i enigmista Màrius Serra.
La gran sorpresa de la nit va ser la reaparició de Núria Feliu sobre l’escenari. Era la primera actuació de la cantant des de la seua retirada. També hi va actuar «el duet inèdit format per dos dels valors de la cançó d’autor més sòlids dels Països Catalans: Roger Mas i Òscar Briz (millor disc de l’any i disc de folk i millor disc de cançó d’autor segons la crítica)», van explicar els organitzadors.
Òscar Briz (l’Alcúdia, la Ribera Alta, 1965) va debutar el 1984, com a membre de CODA., una formació amb influències del punk rock del període. Cap al 1990 va ser membre del grup d’indie pop Banderas de Mayo, amb música en castellà.
Després Briz va residir un temps a Austràlia, on tocava amb The Whitlams. El seu tercer àlbum va rebre el Premi Aria com el millor àlbum indie de l’any. Va tornar al País Valencià el 1999.
Després de dos àlbums com a part de la formació Òscar Briz i els Cors d’Aram,el 2005 va presentar Identitat aliena amb el seu propi nom. Va seguir Quart creixent el 2007 i Asicronia l’any següent.
El 2010 la discogràfica Picap va editar Hotel Paraíso, un disc produït en col·laboració amb Cristina Blasco. El mateix any Briz va presentar L’estiu, que va rebre els premis Neo Música de La Cartelera de Levante-EMV i dos Ovidi Montllor, un al millor disc de pop i l’altre a la millor cançó per Carolina dins d’un pou. A més, amb el tema inèdit Sense futur en el qual musicava el poeta Salvador Espriu, va guanyar ex aequo la tercera edició (2011) del Premi Miquel Martí i Pol, organitzat pel Celler Vall Llach.
El 2013 va traure a la llum Youth, que —malgrat la llengua del títol— està cantat en valencià completament. Després d’Entre llums i ombres el 2015, va presentar el Totes les cançons del món dos anys més tard. Aquest disc de concert va ser gravat durant el festival Barnasants.
Posteriorment, ha publicat No caure és que m’agafes les mans (2018), El soroll del nostre pas (2019), That Old Feeling (2019), una col·laboració amb Lucas Ibáñez, Amadeu Adell & Felip Santandreu, i Amor & psicodèlia en temps de virus (2020).
