Segons han explicat en un comunicat, la plataforma ciutadana Salvem l’Ideal ha accedit a l’Inventari de sales cinematogràfiques de l’Estat espanyol, realitzat en el marc del Pla Nacional de Conservació del Patrimoni del segle xx de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, «per tal de demostrar la singularitat del Cine Ideal a nivell autonòmic».
Després d’estudiar la part de l’inventari dedicada als cines del País Valencià, Salvem l’Ideal ha arribat a la conclusió que l’Ideal és «el millor exemple conservat de l’arquitectura cinematogràfica valenciana» per diversos motius.
En primer lloc, diuen, perquè «supera en representativitat urbana totes les altres sales de cine valencianes que encara conserven la integritat en el seu interior i façanes, ja que té 35 metres de façana monumental a l’avinguda de la Constitució, l’eix comercial més important d’una capital de província com Alacant en el moment de la seua construcció; i 19 metres al carrer dels Artillers». També argumenten que perquè conserva la distribució original de cinema-teatre.
Alhora, també expliquen que «és la sala de cinema de més capacitat» del País Valencià d’entre les que figuren en l’inventari, amb 1.500 butaques, i també perquè «és una de les set úniques sales del País Valencià que presenten dos amfiteatres originals». Però el valor cultural de l’Ideal va més enllà del País Valencià, asseguren, atès que segons diuen en boca de Jesús Ángel Sánchez García, autor de l’inventari citat, l’Ideal «és un dels pocs teatres-cine dels temps del cinema mut a Espanya que en conserven la distribució característica de sala amb amfiteatres».
El 30 de gener, Salvem l’Ideal va presentar aquestes conclusions a la Direcció General de Cultura i Patrimoni «amb l’esperança que no continuaren ignorant l’innegable valor cultural del Cine Ideal i prosseguiren amb el procediment per a declarar-lo Bé d’Interés Cultural», i la plataforma apunta que «el Síndic, mitjançant la resolució del 29 de desembre del 2022, va recomanar a la Direcció General que continuara amb el procediment BIC llevat que poguera emetre un informe tècnic que justificara no fer-ho, cosa que considerem impossible atés el valor cultural de l’edifici». Insisteixen, també, que la Direcció General de Cultura i Patrimoni, dirigida per Carmen Amoraga, «també era la responsable de l’execució de la partida pressupostària de 5,5 milions d’euros consignada per la ciutadania a través dels Pressuposts Participatius per a l’adquisició del Cine Ideal». La documentació aportada per la plataforma Salvem L’Ideal a l’expedient de BIC supera les 700 pàgines i inclou documents tècnics, imatges i testimoniatges.
Altres arguments que la plataforma ja havia esgrimit per a la declaració com a BIC són «que el Cine Ideal és un dels pocs cinemes d’eixa època al País Valencià, amb un sistema constructiu de façana portant i un interior i coberta d’estructura metàl·lica»; «que el Cine Ideal sobreviu com l’últim exemple de cine monumental al centre d’Alacant, dels cinc cines que existien en eixa època»; «que el Cine Ideal és l’última obra i la més representativa de l’arquitecte Juan Vicente Santafé y Arellano»; «que el Cine Ideal va sobreviure als bombardejos que es van produir durant la Guerra Civil a Alacant i va ser presó provisional de dones en acabar el conflicte»; «que el Cine Ideal va ser un dels primers edificis catalogats amb Conservació Estricta en el primer Pla d’Edificis Protegibles d’Alacant de 1981», que «el Cine Ideal ha sigut buidat de manera il·legal quan encara comptava amb protecció estricta»; i que «el Cine Ideal ha patit un procés de desprotecció il·legal a favor de l’especulació immobiliària sota la impassibilitat de l’Ajuntament d’Alacant i la Generalitat Valenciana».
