Un estudi elaborat per la Diputació de Castelló i la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló de la Plana conclou que els obstacles més persistents en l’emprenedoria de la dona rural són les cures, la conciliació i la formació. Així mateix, des del punt de vista empresarial també assenyalen altres dificultats com ara la burocràcia o la fiscalitat.
Així es desprèn del programa «Dones emprenedores en l’entorn rural de la província de Castelló: Diagnòstic dels obstacles i facilitadors de la seua emprenedoria i benestar» impulsat a través d’un conveni de col·laboració entre l’administració provincial i la universitat pública.
Per a realitzar l’estudi s’han entrevistat trenta dones d’acord amb un perfil definit per persones expertes i que foren emprenedores en un municipi rural de menys de 5.000 habitants. De les entrevistes s’extreu que alguns dels aspectes personals i socials que condicionen la dona a l’hora d’emprendre un negoci són la situació familiar, l’entorn social i la concepció del lideratge femení com una barrera.
El president de la institució provincial, José Martí, ha assenyalat que des de la Diputació de Castelló aspiren a empoderar aquestes dones perquè aconseguisquen un major lideratge i quotes de participació, per la qual cosa –ha dit– els resultats d’aquest estudi han de servir «com a guia per a continuar treballant per la igualtat».
Tal com es recull en l’informe, les dones enquestades consideren que la responsabilitat de complir amb el rol de les cures els condiciona a l’hora de la presa de decisions respecte a la seua vida personal, professional i d’emprenedoria. Així mateix, requereixen espais de sororitat i la intervenció de les institucions per a facilitar la conciliació.
Quant als aspectes externs, econòmics i laborals, consideren que els falta formació, suport de les institucions, se senten superades per la competència i reconeixen limitacions tecnològiques i demogràfiques. Així mateix, les dones enquestades relaten que els problemes de desplaçament i la burocràcia suposen un altre entrebanc en el desenvolupament d’un projecte.
En l’estudi es recullen algunes de les frases literals que les dones enquestades han donat i que posen de manifest la influència del gènere en les estructures socials, econòmiques, polítiques i personals.
Per exemple, una de les enquestades declara sentir falta de suport a l’hora d’impulsar el seu negoci perquè «m’he trobat amb gent que diu que fer sabó és una ximpleria».
Quant al rol de cuidadora, una enquestada diu tindre’l tan interioritzat que és difícil deixar-lo a un costat: «Ens cuidem poc i no ens han ensenyat a cuidar-nos. Ens han ensenyat a cuidar». A això se suma el fet que quan decideixen emprendre i integrar-ho amb el mandat de ser cuidadora desenvolupen un sentiment de culpa, preocupació i malestar: «Hi ha vegades que em sent culpable perquè vaig haver de treballar un cap de setmana», assegura una altra enquestada.
Altres aspectes que també posen en relleu les declaracions de les dones que han participat en aquest projecte són l’exigència de la perfecció i l’obligació de complir amb el manat de poder amb tot, així com la síndrome de la impostora. «Sents malestar perquè no arribes a tot i has d’arribar a ser una superwoman», diu una enquestada, mentre que una altra relata que «no dir el que tu fas o no publicitar-ho és un obstacle molt gran, l’autocensura també pot ser un obstacle.
L’estudi inclou un apartat de propostes d’acció adreçades a aportar solucions concretes que donen resposta als obstacles i situacions en l’àmbit personal, social, econòmic i laboral de les dones emprenedores rurals de la demarcació de Castelló.
Algunes d’aquestes propostes són campanyes informatives i de sensibilització; usar un llenguatge inclusiu i visibilitzar, amb exemples, el paper fonamental de les dones en l’emprenedoria rural en àmbits educatius i convivencials; formacions dirigides a dones que reflexionen sobre els aspectes del gènere; oferir recursos perquè puguen donar-se processos d’associacionisme de dones emprenedores, o polítiques socials i projectes que desenvolupen models socials de cures compartides i de corresponsabilitat.
