Aquests divendres i dissabte, dies 3 i 4 de febrer, se celebrarà a Ontinyent (Vall d’Albaida) el III Congrés del Minifundi, que comptarà amb la participació d’un grup multidisciplinari d’experts que aportaran coneixement i experiències sobre la situació actual en aquest àmbit. Segons els organitzadors, «l’objectiu és fer front al futur des de la reflexió i l’autocrítica per a aportar idees, inquietuds i solucions», i asseguren que cal «una visió transversal del minifundi des de l’esperança».
El congrés, que comptarà també amb la presència del conseller d’Economia Sostenible Rafael Climent, així com d’altres protagonistes, tal com es pot consultar al programa, està organitzat per la Generalitat Valenciana, per l’IVACE i per l’Associació Elvi Art, i compta també amb la col·laboració de Caixa Ontinyent.
Joan Cascant, de l’Associació Elvi Art, dona importància a l’esdeveniment per a revaloritzar la importància del minifundisme com a sistema agrari. Ell mateix destaca que el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola menysprea aquest terme. Concretament, defineix minifundi com «finca rústica que, per la seua extensió reduïda, no pot ser objecte per si mateixa de cultius en condicions remuneradores». Una definició rebutjada per Cascant, que la vincula amb l’imaginari «caciquil» present al conjunt de l’Estat.
Ell mateix indica que el problema del sector agrari és que, a la Mediterrània, en bona part està en mans «de gent que no és llauradora» i que només mira per la rendibilitat pròpia, «i no per la dels llauradors». Davant això, hi ha pendent de fer «un canvi que costa molt», un canvi que s’ha de fer a còpia «d’escoltar-nos, de prendre consciència que cal un model econòmic en què es valoren les persones i no només les entitats financeres», així com també un canvi de mentalitat. Cascant indica que «si volem les muntanyes netes i que els incendis forestals siguen menys probables, caldrà que l’oli que es fa en aquest terreny siga una mica més car, així com també la llana emprada per a fer productes. Si volem empoderar el món rural, caldrà actual en conseqüència», indica, alhora que critica que no es pot aspirar a convertir aquestes zones d’interior en turístiques tot i que «tenim un model de turisme barat que no abastirà el món rural».
Segons el mateix organitzador, el canvi en aquest àmbit també passa per canviar l’administració, «a hores d’ara complexa i agressiva, insuportable a l’hora d’imposar tràmits per a les xicotetes empreses», i és amb aquesta intenció que un petit equip de juristes treballen en una eina que servirà per a pressionar perquè es cree una oficina que atenga les necessitats de les xicotetes empreses de la ruralia. «En cas contrari, les normatives continuaran afavorint la concentració parcel·lària i la gran economia, amb tot el que això comporta, alerta».
De tot això i de moltes més coses tractarà aquest congrés, que convertirà la Vall d’Albaida en l’epicentre d’un debat decisiu per a canviar el país.
