L’aridesa és una de les característiques més cridaneres del paisatge que envolta Alacant i gran part dels pobles de la comarca. Malgrat això, a pocs quilòmetres de la ciutat, a cavall entre els termes de Xixona i Alacant, el paisatge ens reserva una gran sorpresa; un indret on la geologia, la natura, la història, l’aigua i l’activitat de les persones (documentada ja des del segle xv) han fet possible un lloc únic: el territori de Montnegre, conformat pels caserius de Montnegre de Dalt i de Baix, el Xapitell i la Culata, tots ells –miraculosament– encara habitats de forma permanent.
El llibre Montnegre: un riu, un territori, un paisatge, editat per Publicacions UA, vol difondre els valors d’una terra única i, al mateix temps, retre homenatge a uns pobladors que han sabut treballar-la amb saviesa i fent front, amb èxit, a tot tipus de dificultats. L’Ordit, la col·lecció de divulgació científica de la Universitat d'Alacant, ha estat sensible a la bellesa d’unes terres que, malgrat el seu alt valor paisatgístic, són desconegudes fins i tot per a gran part dels alacantins.
Des d'una perspectiva interdisciplinària, el llibre ens permet apreciar molts dels valors presents en les riberes del Montnegre, on, al voltant d’un modest curs d’aigua, la natura i l’acció de l’home s'han aliat per a donar forma a un univers molt característic i singular. En les seues pàgines trobem un recull dels elements i els valors que, al llarg del temps, han donat forma i ànima a unes partides rurals on l’aïllament, la dificultat per a accedir als serveis bàsics, la complicada orografia i les fortes i sobtoses eixides del riu (els denominats aiguaduts, aiguaüts en la pronunciació local) no van impedir que, al voltant d’uns quants llogarets, cases de camp, ventes i ventorrillos, la vida s’obrira pas.
Els autors dels diferents capítols, cadascun des de l'àmbit de la seua especialitat, analitzen, expliquen i ens conten la història, la realitat i el futur de les terres i la gent de Montnegre. Hi trobem visions molt diverses, des de la de l'especialista en dret històric fins a la del periodista, passant per botànics, agricultors, historiadors, geòlegs, biòlegs, arqueòlegs, lingüistes, arxivers... i fins i tot un bloguer. El fet que totes aquestes perspectives hagen trobat a Montnegre materials interessants per a ser estudiats ja és ben representatiu de la riquesa de la zona.
L’obra comença amb una introducció que explica les diferents realitats que designa el nom Montnegre, com el mateix subtítol ja arreplega: és un riu –el Riuet–, però també una muntanya i unes partides rurals, repartides entre els termes de Xixona i Alacant, que conformen un territori particular al bell mig de la comarca de l’Alacantí. Els valors històrics de la zona estan presents en diversos capítols, en els quals s’aborden qüestions com les restes arqueològiques de la séquia anomenada dels Enamorats (segle II) i l’empremta que va deixar la frontera traçada en 1244 en el tractat d’Almirra, que travessa el territori de Montnegre a l’altura del nucli de Montnegre de Baix. La natura, la biodiversitat i la fauna també hi són presents, amb especial atenció al pinsà trompeter, pel que fa als ocells, i a la Vella lucentina, una curiosa planteta que constitueix un endemisme de Montnegre.
L’aigua i els seus aprofitaments (regadiu, molineria), juntament amb la reglamentació per a fer-ne una distribució ordenada, són objecte d’atenció en diversos capítols, entre els quals destaquen l’estudi de les anomenades «quinze antiquíssimes preses» de Montnegre i el de la documentació referida als regadius de la zona que es conserva en l’arxiu del Sindicat de Regs de l’Horta d’Alacant. L’aprofitament agrícola de les terres de les riberes del riu, amb hortes que han estat força productives durant segles, així com l’activitat ramadera, que inclou des del pas de pastors transhumants provinents de Conca fins a l'existència –hui quasi testimonial– d’algun pastor a la zona, formen part també del llibre.
Els elements arquitectònics més representatius de la zona, com les ermites i les antigues escoles de Montnegre de Dalt, són objecte d’estudi en dos capítols més. Amb els edificis veiem dos cares de la realitat de Montnegre: mentre que l’ermita del Xapitell va ser enderrocada fa uns anys pel bisbat d’Oriola-Alacant, les antigues escoles del Riu de Dalt han estat rehabilitades pels mateixos habitants i han esdevingut, així, un lloc de trobada i esplai per al veïnat. Juntament amb les construccions que han sigut obra de l’home, a Montnegre trobem també espectaculars formacions geològiques. Una de les més característiques està present en la coberta del llibre. És per això que en les seues pàgines no podia faltar la vessant geològica, com també una visió global del territori, per a posar en valor els seus elements patrimonials i alguns dels seus indrets més característics.
Els aspectes propis de la vida quotidiana a les terres de Montnegre i la seua gent durant l'últim segle també estan arreplegats en el llibre. Un parell de capítols, nodrits de nombrosos testimonis orals d’antics veïns de la zona, descriuen el funcionament dels serveis essencials en un territori tradicionalment aïllat, però on la gent vivia feliç. I un aspecte tan quotidià com la manera de parlar també hi té un espai, amb un capítol dedicat a descriure la parla tradicional de Montnegre.
I com que el propòsit del llibre és descobrir al lector curiós les terres de Montnegre, al final del llibre trobem algunes indicacions per a arribar-hi i una sèrie de consells per a aprofitar com cal la visita a una zona que, per estar poblada (i moltes de les terres, conreades) i pel valor de la seua fauna, flora i paisatge, cal visitar amb cura, amb respecte i procurant interactuar amablement amb els veïns.
Els llibres de Publicacions de la Universitat d'Alacant es poden comprar en les llibreries habituals o en el seu web.