Oques Grasses ha celebrat aquest dissabte una gran festa per a celebrar els deu anys dels primers compassos que acabarien catapultant-los a la fama. Seguint el títol d’un dels seus darrers grans èxits, els osonencs ho han «petat» davant els 18.400 fans que van exhaurir les entrades fa més de huit mesos. Durant quasi dues hores, el grup s’ha envoltat d’un ampli elenc de músics per fer cantar i saltar tothom al ritme d’Elefants, Sta guai, Cul, Serem Ocells i In the night, entre altres. Oques Grasses comença ara una aturada d’un any, «però no és el final de res, sinó el principi d’un nou cicle», ha assegurat el cantant Josep Montero.
La fita arriba com a colofó de deu anys d’èxits que els osonencs han celebrat amb un espectacle batejat com «La gent que estimo», un dels hits del darrer àlbum. La banda ha plantejat el concert com una «celebració compartida» entre els músics «i un públic que s’ha fet seu el projecte». «Ens sentim molt estimats i afortunadíssims», recalcava el cantant, mentre atribuïa l’èxit a un «procés natural» d’evolució on han superat molts tràngols musicals.
Montero recordava així com va començar tocant sol, i de mica en mica el grup es va fer un lloc a les programacions musicals, «però veient com molts cops el públic donava l’esquena o marxava dels festivals». Amb el pas dels anys, però, el grup celebra «haver après a estar a l’altura dels diferents moments» i Montero agraeix que el públic s’haja fet seues unes cançons que ell escriu «perquè ajuden a viure millor i a superar els cops que fot la vida».
Concert de màxims
El concert d’aquest dissabte ha estat la millor versió d’un espectacle que l’últim any ha rodat arreu de Catalunya, «i que des d’un inici estava plantejat per grans escenaris». Per al Sant Jordi, Oques Grasses han fitxat fins a dotze músics de cordes, vents i percussió que han format una gran banda per repassar grans èxits de tota la dècada.
Des de Passos importants i Cul (2012) fins als més recents Elefants, Petar-ho o la reposada De Bonesh, passant per Petxina lliure o Serem ocells o Torno a ser jo. Foren més antigues o més recents, els més de 18.000 espectadors les han corejat i ballat des de l’inici fins al final, convertint el Sant Jordi en una gran festa.
Enmig del gran muntatge, també hi ha hagut un record als inicis més llunyans d’Oques Grasses. I és que a la meitat de l’espectacle el grup ha oferit quatre cançons des d’un petit escenari ubicat entre el públic, «per no oblidar els orígens i tocar de peus a terra en mig d’un Sant Jordi tan magnificat». Des d’aquest petit entarimat, el grup s’ha remuntat fins al Llum fluorescent, mentre Montero ha tancat el bloc versionat el mític I want to break freak de Queen davant un públic totalment entregat.
Després de cinc àlbums, Oques Grasses afronta ara un descans de mínim un any. Neguen que es tracte d’una retirada i garanteixen que l’aturada servirà, entre altres projectes, per afrontar un sisé treball d’estudi i preparar grans muntatges de cara al 2024. No han precisat, però, a quina altura de l’any podria arribar el nou disc. «Volem tocar menys per fer-ho més bé, de forma més exclusiva i poder tenir més vida fora de tocar cançons», assegurava Montero.
