El jardí de les Corts Valencianes ha acollit aquest divendres, 27 de gener, la commemoració de la Xoà, Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, amb el compromís de «no oblidar» perquè «mai no torne a succeir», i garantir que «la justícia, la igualtat i la tolerància prevalguen», així com la reivindicació d’una memòria històrica «clara» com un «deure moral» per a «erradicar l’odi». «Per a molta gent, l’Holocaust encara no ha acabat», han alertat.
En l’acte, en el qual s’han encès diverses espelmes en record de les víctimes, han participat diferents entitats jueves de València, així com organitzacions que treballen per la defensa dels Drets Humans: associació de dones gitanes Romi; el Comitè d’Ajuda al Refugiat (CEAR); Amnistia Internacional, Moviment contra la Intolerància, Lambda València i representants de dones iranianes.
El president de les Corts, Enric Morera, ha recordat que la commemoració de la Xoà se celebra per acord de les Nacions Unides i, en el marc d’aquesta data, els ajuntaments valencians han fet lectura del manifest difós per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
En la seua intervenció, que ha obert el torn de parlaments de totes les entitats, ha destacat la importància d’una memòria històrica «clara» i del treball que s’ha de fer des de totes les institucions que «treballen pels drets humans» per a «educar i erradicar l’odi i la intolerància, i així evitar la repetició d’aquella vulneració sistemàtica de drets».
«Hem de fer pedagogia dels esdeveniments per a no repetir-los, perquè no se’ns oblide mai d’on venim i que la humanitat no ha superat encara moltes qüestions», ha ressaltat, al mateix temps que ha apostat per «donar visibilitat a totes les persones perseguides en tots els racons del món, també ara». «Totes les persones són dignes i han de respectar-se tots els seus drets», ha conclòs Morera.
En representació de la comunitat israeliana de València, Isaac Sananes ha reivindicat que aquest acte en homenatge a les víctimes de l’Holocaust «hauria de celebrar-se tots els anys perquè la ciutadania» del País Valencià «conega la història i recorde a les víctimes». «La nostra responsabilitat i obligació és transmetre activament en cada generació la Xoà», ha afegit.
«Hui honrem a les víctimes que ho van ser pel fet de pertànyer a un poble, a tots pobles que per ètnia, per tendència sexual, per negar-se a renunciar a les seues arrels, per identitat, per conviccions, per lluitar i desafiar al nazisme, protegir o rescatar a altres víctimes, van ser torturats i sotmesos a les més terribles i fins aleshores inimaginables atrocitats», ha manifestat.
Sananes ha remarcat que «la història ens ha ensenyat que hem d’estar vigilants davant l’antisemitisme i qualsevol altra forma de discriminació». «Hem de recordar l’Holocaust i assegurar-nos que mai no torne a succeir, que mai no l’oblidem perquè la justícia, la igualtat i la tolerància prevalguen».
D’altra banda, Francisca Benejam, integrant de la Comunitat Jueva Aviv, ha recalcat que «la memòria és un deure moral per a cada jueu i cada persona que crega en els drets humans». «La nostra preocupació és què passarà amb les següents generacions i amb el futur, perquè és un drama saber que nosaltres ens anirem i que la memòria s’anirà ennuvolant», ha lamentat, i ha assegurat que la «solució» a l’oblit és «l’educació».
Des de l’associació Amistat Comunitat Valenciana-Israel, David González ha destacat que aquesta és una «jornada per al record, per a assegurar-nos de previndre un futur una barbàrie com aquella que ho va ser per a tota la humanitat». «No poden existir matisos entre el bé i el mal perquè mai més es torne a repetir aquest atac contra la dignitat de l’ésser humà», ha sostingut.
L’associació de dones gitanes Romi ha expressat les seues reivindicacions a través d’Esther Santiago, qui ha subratllat que «fer a les persones gitanes partícips d’aquest acte posa en valor una història tan poc coneguda que no apareix en els llibres d’història, a pesar que en els camps de concentració van morir més de mig milió de gitanos». «El poble gitano és cada vegada més visible i, encara que queda molt per avançar, continuem lluitant», ha declarat.
El coordinador de l’equip jurídic de CEAR PV, Jaume Durà, ha denunciat que «en l’actualitat continuen sent milions les persones perseguides per motius d’ètnia, religió, nacionalitat, polítics, pertinença a un grup social determinat o orientació sexual». Així, s’ha referit als refugiats «de llarga durada» sahrauís i palestins, i també als afganesos, iranians o ucraïnesos. «Hem de recordar a totes les víctimes de l’Holocaust i redoblar esforços justament per a lluitar contra les noves fòbies que existeixen: la islamofòbia, l’antisemitisme, el racisme; el feixisme, al cap i a la fi», ha expressat.
Des de Lambda alertat que «l’Holocaust per a molta gent encara no ha acabat». «En termes històrics tenim alguns dels nostres drets des de fa minuts, i tot dret es pot perdre, la història així ens els demostra. Per això, gaudim els nostres assoliments sense perdre’ls de vista i anem a per més dins i fora de les nostres fronteres», han instat.
Així mateix, una representant de les dones iranianes ha declarat: «Qui hauria pensat que a Alemanya, terra de poesia, filosofia i música, anaven a néixer uns monstres capaços d’organitzar l’Holocaust? Tampoc nosaltres esperàvem que a l’Iran, un dels bressols de la civilització humana, apareguera el règim més criminal del món a la fi del segle XX, que actualment posseeix el trist rècord d’haver comès la meitat de les execucions del món en els últims anys». «Per favor, no deixen que torne a passar un Holocaust l’any 2023», ha reclamat.
L’integrant de Moviment contra la Intolerància, Ángel Galán, ha asseverat que «s’ha de lluitar contra tota mena de fanatisme que negue els drets i la dignitat de les persones». «Hui nombroses persones continuen sent rebutjades, odiades i també assassinades en qualsevol part del món per l’odi a l’altre, al diferent, sense possibilitat de respecte», ha alertat.
Finalment, Chelo Vives, d’Amnistia Internacional, ha reiterat la «necessitat de no oblidar els fets ocorreguts». «Aquesta promesa d’igualtat i fraternitat no s’està complint, però això no vol dir que hem fracassat, hem de continuar treballant perquè tots els homes i les dones gaudeixen de tots els drets de la Declaració Universal de Drets Humans», ha conclòs.
