L’anomenat Projecte Drago és el partit fundat per Alberto Rodríguez, l’exdiputat de Podem que va ser desposseït del seu escó després que l’implicaren en l’agressió –que ell sempre va negar– a un agent de policia. El polític canari, que va ser un dels referents de la formació morada, va acabar desencantat amb el partit de Pablo Iglesias i n’ha fundat un altre, aquest d’obediència canària, que ha anunciat la seua aliança col·laborativa amb el partit d’Íñigo Errejón, Més País, i amb qui integren l’anomenat Acord del Túria, entre els quals destaca Compromís. En aquest acord també hi ha Més per Mallorca, Chunta Aragonesista, MDyC Ceuta, CpM Melilla i Verds Equo.
El partit d’Alberto Rodríguez compta amb una carta de presentació ben similar a la de la resta de partits citats. Fa una crida a protegir «el present i el futur» de les Illes Canàries, critica la «turistificació sense fre» que «devora el nostre territori mentre se’ns fa impossible arribar a final de mes», i constata que «la dinàmica de continuisme polític i econòmic contrasta amb el ressorgiment dels moviments socials a l’arxipèlag». Alhora, vinculen el naixement d’aquesta nova formació amb «la tensió entre el futur possible i desitjat i el present dirigit por la inèrcia, la incapacitat i els interessos econòmics d’una minoria», i defineixen la seua proposta com a «confederal» i «autocentrada» en les Illes Canàries. També hi ha referències a la mobilitat, al model energètic, al feminisme, als drets dels animals i a la gestió de l’aigua.
La proposta, adaptada als temps presents, compta amb precedents històrics més sòlids, com a mínim en termes electorals, que els que té Compromís. La Unió del Poble Canari, coalició que aglutinava comunistes, nacionalistes i independentistes, és el referent més clar del partit d’Alberto Rodríguez, que va arribar a ser la tercera força més votada de l’arxipèlag a inicis de la restauració democràtica. Fins i tot van assolir l’alcaldia de Gran Canària amb Manuel Bermejo, militant del PCE.
Pel que fa a les relacions del projecte d’Alberto Rodríguez, la incorporació a l’Acord del Túria evidencia encara més la distància entre Compromís i Podem, reflectida recentment –una vegada més– amb la disputa verbal relacionada amb les crítiques dels morats contra els dirigents de Mercadona, que els valencianistes van rebutjar. La reconfiguració de l’espai de Podem, a l’espera de la culminació del projecte Sumar, liderat per Yolanda Díaz, deixa en l’aire el futur del partit morat, que s’haurà d’integrar en aquesta plataforma per a no despenjar-se dels partits ubicats a l’esquerra del PSOE. Les discrepàncies públiques entre els actuals dirigents de Podem i el seu fundador, Pablo Iglesias, amb la ministra espanyola de Treball, fan pensar que tot i que la integració potser serà inevitable, no serà senzilla.
