Elx no s’explica sense el pas del Vinalopó. Tant és així que la ciutat ha dedicat a aquest riu unes vistes ben agradables, amb ponts que s’alcen desenes de metres per damunt que regalen panoràmiques poc habituals a les localitats del sud valencià. En canvi, aquestes vistes contrasten amb el cabal del riu al seu pas per Elx, escàs, i menor any rere any.
El 2000 va entrar en vigor la normativa europea que instava les autoritats perquè el riu recuperara un estat ecològic adequat. El 2015 acabava aquest termini, però l’objectiu no s’ha complert. La pròrroga plantejada finalitza el 2027. La salut del riu no només es determina per la qualitat de l’aigua, sinó també per la quantitat. I el Vinalopó és víctima de dos fenòmens ben presents al sud valencià: un repartiment hídric ineficaç i un canvi climàtic que limita encara més aquest recurs.
Ana Maria Campo, presidenta de l’Observatori del Vinalopó, biòloga i antropòloga, explica que el cabal d’aquest riu és espasmòdic: el seu llit és independent de les precipitacions, i quan aquestes arriben de forma torrencial es produeixen episodis catastròfics. El Vinalopó hauria de comptar «no té el valor mínim perquè les aportacions d’aigua de font i dels diferents aqüífers del llit estan absolutament sobreexplotats». La científica també es refereix a la sobreexplotació que pateixen els aqüífers de les comarques adjacents. El Vinalopó, un riu «generós», atès que abasteix d’aigua els pobles adjacents, veu derivar bona part del seu recurs hídric a les comunitats de regants a través dels assuts, que desvien l’aigua cap a les séquies laterals per a ser distribuïda. «Els excedents, que es recullen als assarbs, una vegada aprofitats, eren tornats de manera natural al riu, però l’abandonament de l’agricultura ha fet que les séquies es vegen col·lapsades per la canya invasora, que abans era retirada pels agricultors, però ara, també amb l’acumulació de restes vegetals i escombraries, ha fet col·lapsar aquests canals», diu Campo.
La científica també esmenta els efectes del canvi climàtic, «que són evidents i deterioren l’estat dels rius. Hi ha menys precipitacions, aquestes són més torrencials, i això fa que el riu siga pràcticament sec, tant a Elx com als llits anteriors», indica. La «sobreexplotació» de recursos a la conca del Vinalopó tampoc contribueix a millorar la situació. Des de l’Observatori que ella mateixa dirigeix, explica, s’està advertint des de fa dècades d’aquesta situació, previsible des de fa temps. «Per això vam sol·licitar una avaluació científica i tècnica al CEDEX», Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques, encarregat d’assessorar les conques en els plans dissenyats. «Calia buscar una solució integral per a la conca, vam incorporar el concepte de transició agrària quan ningú no en parlava per a optimitzar els recursos endògens, perquè ja vam advertir que perillaria el transvasament pel deteriorament que pateixen les conques hidrogràfiques generalment arreu d’Espanya».
Campo cita els aqüífers, el control de l’obertura dels pous o la recuperació d’un sistema de reg tradicional per fer que les séquies complisquen les funcions ecològiques necessàries. Critica, alhora, les mesures «coercitives» sobre els agricultors, i proposa «una política agrària activa i compatible amb el que marca la Directiva del Marc de l’Aigua». La solució dels transvasaments, tan recurrent en moments preelectorals com l’actual, recorda que ha sigut descartada pel Tribunal Suprem «amb cinc sentències que o bé els prohibeixen o bé demanen que s’aborde d’una altra manera». La presidenta de l’Observatori argumenta que aquesta entitat «ja advertia que la política de transvasaments, per la mateixa evolució del canvi climàtic, arribaria a aquesta situació». En canvi, «cal advertir de l’efecte demolidor sistèmic si s’ofega l’agricultura de la zona».
En aquest sentit, posa l’exemple del que passaria si els llimoners o els ametllers deixaren de ser regats. «L’agricultura, com qualsevol altre sector econòmic, és una cadena en la qual si cau una baula cau tot un sistema. No estar a favor dels transvasaments no ha de voler dir estar a favor de deixar caure el camp, i no es poden prendre decisions sense tindre previstes les alternatives», critica, «perquè les conseqüències poden ser tràgiques».
És per això que Campo proposa mesures per evitar el «col·lapse agrari». Com a exemple d’un desenllaç nociu en aquest sentit posa el de la subconca del Montnegre, a l’Alacantí, on «els camps s’estan erosionant i la vegetació creix descontrolada, símptoma de l’abandonament de l’agricultura i pas previ de la intensificació del procés de desertificació». Tot i considerar que els transvasaments no tenen cabuda, la presidenta de l’Observatori diu també que «cal un pla director com a mesura integral, perquè estem davant un repte per mantindre els cultius d’alt valor afegit no només per la productivitat, sinó també per les funcions que aporta l’agricultura, com ara la paisatgística, tal com demostra el Camp d’Elx», el conjunt de pedanies inserits dins del terme municipal que formen «un paisatge únic a la península».
La situació d’emergència del camp, també, l’estat de salut hídrica de les ciutats. El pas del Vinalopó per Elx, cada vegada més esquifit, n’és un dels resultats.
