El Govern espanyol aprova els plans de conca 2023-2027, que inclouen la retallada del Tajo-Segura

La planificació hidrològica d’una dotzena de demarcacions hidrogràfiques d’arreu de l’Estat serà revisada

El Consell espanyol de Ministres ha aprovat aquest dimarts el Reial Decret que revisa la planificació hidrològica d'una dotzena de demarcacions hidrogràfiques d’arreu de l’Estat per al període 2022-2027, que entre altres novetats inclou l'establiment d'un cabal ecològic mínim al riu Tajo, que s'aplicarà de manera progressiva i que té com a conseqüència la retallada gradual del transvasament Tajo-Segura d'entre 70 i 110 hectòmetres cúbics des d’ara fins al 2027.

La ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha destacat les prioritats d’una planificació que «per primera vegada» té en compte els escenaris de canvi climàtic, el risc d'inundació, les obligacions en matèria de sanejament i depuració, la lluita contra la contaminació difusa, la gestió sostenible de les aigües subterrànies, garantir la seguretat de subministrament i mantindre plans especials per a preservar la biodiversitat d'espais emblemàtics com l'Albufera de València o el Delta de l’Ebre.

Pel que fa als escenaris climàtics, la vicepresidenta ha assegurat que des dels anys huitanta l’Estat espanyol ha patit una reducció pròxima al 12% dels seus recursos hídrics, i la perspectiva fins al 2035 és la d'una reducció addicional d'entre el 14 i el 40% de l'aigua disponible.

D'altra banda, Ribera ha incidit que els plans de conca permeten l’Estat espanyol preparar-se per al risc d'inundació i millorar les inversions fins a nivells «mai coneguts» per a millorar el sanejament i la depuració, perquè l’Estat continua pagant multes coercitives per aquest motiu.

Quant a una de les qüestions que més polèmica ha suscitat, la tramitació d'aquest Reial decret, l'establiment de cabals ecològics al riu Tajo que suposarà una reducció del volum d'aigua transvasable del Tajo al Segura, la vicepresidenta ha garantit el compromís del Govern espanyola amb el territori afectat, però ha advertit de la necessitat d'anticipar-se per a assegurar la disponibilitat d'aigua a les zones amb major risc en matèria de recursos hídrics.

Per això, ha defensat l'aplicació «per primera vegada» d'un cabal ecològic per al Tajo, per a garantir la «bona gestió» amb un cabal ecològic que no supose «cap risc» per a les conques que fins ara s'han beneficiat del Tajo-Segura.

En concret, la nova planificació contempla una reducció de 7 hectòmetres cúbics (hm3) del cabal transvasable del Tajo al Segura en 2003 fins arribar en 2026 a una retallada de 8,65 hm3. No obstant això, ha assegurat que en «el pitjor dels escenaris» la reducció màxima d'aigua transvasable està entre 70 i 110 hectòmetres cúbics, que es compensaran amb inversions per a aconseguir disposar de recursos addicionals amb aigua dessalada, reutilitzada i amb l'eficiència del regadiu.

Així, ha subratllat que aquests recursos hídrics addicionals permetran «com a mínim» 140 hm3 nous, és a dir un volum «superior a l'aigua que es deixaria de transvasar com a pèrdua del cabal ecològic fins i tot en èpoques de sequera».

En eixe sentit, ha agregat que el Govern espanyol no vol que aquests recursos suposen una «càrrega inassumible» per als agricultors, per la qual cosa s'ha compromès a posar un preu límit de 34 euros per a l'aigua dessalada, inversions en renovables i eficiència del regadiu.

La vicepresidenta ha reconegut al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, la seua voluntat perquè aquestes inversions siguen «transparents», «participades» i que el Govern espanyol puga demostrar com es van complint les diferents fites de la planificació amb els respectius territoris.

En eixe sentit, ha assenyalat que els volums addicionals de dessalació suposaran 547 milions d'euros entre la capacitat de dessalació amb fotovoltaica i una ampliació de la capacitat de les dessaladores de 70 hm3 dels usuaris del Tajo-Segura, que permetria tindre eixa solució en 2026.

En aquest context, la vicepresidenta ha afirmat que complir la legislació europea, estatal i les sentències judicials ha de ser una «premissa inqüestionable» per a «qualsevol ciutadà, institució i grup parlamentari», la qual cosa suposa l'obligació d'establir cabals ecològics.

«El més simptomàtic i important és anticipar-nos a un escenari problemàtic», ha reiterat Ribera, que opina que no es pot dependre només de la pluja disponible en un escenari d'escassetat cada vegada més freqüent, per la qual cosa ha recalcat la importància de gestionar els recursos amb intel·ligència, participació, coordinació entre administracions i reflectint la importància econòmica que té l'aigua en política de preus, recuperació de costos, però situant «les persones al centre».

Preguntada respecte a la coneguda com a «guerra de l'aigua», ha preferit no quedar-se amb expressions com a «estereotip», sinó que veu fonamental «treballar en allò que uneix» i no enfrontar territoris.

D'eixa manera, ha afirmat que «mai abans» no hi havia hagut «tants recursos», i ha garantit la «total» disponibilitat del Govern espanyol per a seguir treballant de la mà amb «tots» els actors, incloses les comunitats de regant.

En concret, la vicepresidenta ha apuntat que en aquests cinc pròxims anys es disposarà de més de 22.000 milions d'euros en recursos, més de 10.000 dels quals serviran, diu, per a modernitzar les polítiques hídriques.