La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar el llibre Els guerrers de la festa. La dansa dels tornejants en la tradició valenciana, d’Enric Olivares i Oreto Trescolí, el número 15 de la col·lecció Estudis Comarcals que dirigeix Enric Estrela.
El volum explica minuciosament l’origen de la dansa dels tornejants i la seua evolució fins al dia de hui, amb referències als llocs on consta la seua existència, l’evolució o la desaparició al llarg del temps. La vigència i popularitat que la dansa dels tornejants, gràcies en part a la cura amb què es desenvolupa el ball a les localitats de Morella (els Ports) i Algemesí (la Ribera Alta), junt amb la difusió televisiva en els precisos moments de les respectives representacions anuals, ha fet d’aquesta dansa un dels referents del patrimoni valencià immaterial: no debades, forma part de la festa d’Algemesí, reconeguda patrimoni cultural immaterial per la UNESCO el 2011, i de les festes sexennals de Morella, guardonades amb el mateix reconeixement en l’àmbit estatal el 2019.
En origen era una dansa medieval exclusivament aristocràtica que rememorava un torneig, un enfrontament de caràcter solemne entre dos bàndols de cavallers interpretat per nobles amb la intenció d’afalagar els reis o les autoritats en llurs recepcions per mostrar l’adhesió a la monarquia i al poder establert. Després, al segle XVII, va evolucionar com a dansa gremial en el context de les celebracions festives, tant civils com religioses, per a retornar al segle següent, amb la dinastia dels Borbons, al seu caràcter primigeni i elitista.
Amb la crisi de l’antic règim al segle XIX i el desinterés mostrat pels liberals, la dansa va estar acollida per les classes populars, que la van mantindre en celebracions solemnes mentre va desaparéixer, de forma progressiva, de la majoria de comarques valencianes. A la segona meitat del segle XX i fins a hui, el panorama es resol entre la continuïtat acurada d’Algemesí i Morella i la recuperació de l’Alcúdia (la Ribera Alta) i Sueca (la Ribera Baixa).
