Les primàries de Compromís per accedir a les Corts valencianes per la demarcació d’Alacant seran les més competides d’arreu del País Valencià. Si a la de València i a la de Castelló els primers llocs semblen clars i la disputa se centrarà en llocs més endarrerits de la llista, a la d’Alacant, la divisió entre la vicepresidenta Aitana Mas i el diputat a la Diputació d’Alacant, Gerard Fullana, està agitant un procés intern amb desenllaç incert.
Però són moltes més les persones que aspiren a accedir a les Corts. Tots ells han fet les seues propostes per a obtindre el vot en primàries a la llibreria Pynchon d’Alacant en un acte organitzat pel partit.
Presentat Rafa Mas, d’Iniciativa, que serà candidat a l’alcaldia d’Alacant, l’acte ha servit perquè Compromís mostre la pluralitat dels seus candidats. Pluralitat que ha dotat de múscul el partit, però que també ha desembocat en disputes inevitables. Ara és el moment que tota aquesta barreja mire de traure profit electoral, passant abans pel procés intern de primàries de la coalició que decidirà les seues llistes.
Beatriu Riera, regidora a Parcent (Marina Alta), centrava el seu discurs en la defensa del territori i del medi ambient, especialment en les localitats més petites. Rodolfo Coloma, de Verds Equo, ampliava aquest discurs a un àmbit més global, mentre que José Vicente Fernández Costa, alcalde de la Daia Vella, l’únic de la coalició al Baix Segura, feia una crida a la protecció dels agricultors i a defensar, de manera «contundent», els recursos hídrics i «no vacil·lar» davant l’exigència del transvasament Tajo-Segura. El succeïa Luisa Martín, habitual en els moviments socials d’Alacant i en la defensa dels col·lectius més vulnerables, qui reivindicava el feminisme amb què es vol distingir la coalició. Natxo Bellido, referent de Compromís a Alacant els últims huit anys com a portaveu local a l’Ajuntament, feia un discurs més genèric alertant dels «perills» davant una possible victòria del PP i demanant aprofitar el procés de primàries perquè la coalició es projecte davant la ciutadania. Tamara Lidón, d’Elx i amb vincles polítics a Torrevella, es presenta com a independent a les primàries i amb la intenció que Compromís «recupere el somriure i sume les veus i la il·lusió» que, considera, van impulsar la coalició ja fa uns anys. La succeïa l’alcoià Jordi Davó, habitual en aquests processos de primàries, membre de Bloc i País i qui aspira a presentar una alternativa a la política lingüística desenvolupada fins ara per la coalició. Era, en aquest sentit, que temia la «desactivació» de la militància i demanava «avançar en el canvi», posant l’accent en la creença que el canvi només continuarà amb la influència de Compromís.
Amb Davó concloïa el primer torn d’intervencions, que anava seguit pels candidats que han explicitat el seu desig d’encapçalar la llista a les Corts. Maria Josep Calabuig, natural de Banyeres de Mariola (l’Alcoià), ha fet el pas endavant des de la militància en les joventuts del partit. La seua militància primerenca, erael seu principal argument. «Tindre una persona de 23 anys a les Corts és fonamental per a interpel·lar totes aquestes persones que se senten una mica desemparades de qualsevol opció política», deia.
La vicepresidenta de la Generalitat, Aitana Mas, feia balanç d’aquest mandat determinat per episodis com ara la DANA que va afectar el Baix Segura, la pandèmia o l’encallament del vaixell de mercaderies al canal de Suez. Citava també la invasió russa contra Ucraïna, «que ens interprel·la com a societat europea», tot recordant que també hi ha refugiats russos. El canvi climàtic, continuava, planteja «el repte d’una sobirania hídrica», mostrant-se partidària del transvasament, demanda que ha entrat amb força en la batalla electoral, i també es referia al dret a l’habitatge, a la retenció de talent laboral i a la consolidació dels serveis públics, citant també la seua funció en aquest sentit com a consellera d’Igualtat. «Em presente no per ser quota jove, dona o del partit, sinó amb el meu treball, bagatge i amb el principi de la responsabilitat», deia.
Qui, amb Aitana mas, té més possibilitats de liderar la llista, Gerard Fullana, feia un discurs més municipalista, una tasca experimentada per ell com a diputat a la Diputació d’Alacant. Així mateix ho reconeixia. «A la Diputació he aprofundit en aquesta feina d’ajudar la gent perquè tinga les millors condicions als pobles. Això és el que vull continuar fent a les Corts», defensava, per «explicar aquesta realitat» al parlament valencià. Fullana, que deia conèixer, gràcies al seu treball els últims anys, gent en «pràcticament tots els municipis» de la demarcació d’Alacant, lamentava l’existència d’una certa «fragmentació comarcal», i subratllava la necessitat de vertebrar el discurs i fer-lo més «unitari». «Hem sigut incapaços d’aglutinar un discurs amb contundència per guanyar debats en el nostre partit i també en la societat».
Per últim, Marina González, il·licitana, es presenta a les primàries empentada pel sector que té com a referència l’exconsellera Mireia Mollà, destituïda per Aitana Mas. Hi ha la sensació que aquest moviment s’ha fet per a restar vots a la vicepresidenta en aquest procés intern. Siga o no així, González cloïa les intervencions dels candidats presentant-se a si mateixa, atès que reconeixia ser «la menys coneguda» entre les que es aspiren a liderar la llista. Amb un discurs biogràfic, deia ser descendent de republicans que es van haver d’exiliar, vinculava la seua militància amb el seu pare i s’incloïa en la generació «a la qual li van dir que si estudiava treballaria», enumerant també els seus treballs i la seua implicació activista.
Els arguments no distaven massa entre els candidats, que no han explicat les aliances internes amb què compten per a imposar-se en aquest procés i que serà allò que en determine el desenllaç. Joan Baldoví, candidat a la Generalitat, tancava l’acte amb una intervenció per a reivindicar el sud, fent referència a la «complicació» de ser valencianista en aquesta ubicació. Després de justificar la seua candidatura com a presidenciable i de defensar el paper de Compromís al si del Botànic –«sense Compromís això hauria sigut una altra cosa»–, demanava a la militància que, «a l’endemà de les primàries, treballem tots junts. Perquè la política no només es fa des de les institucions: es pot impulsar des de molts llocs, i aquest país ens necessita a tots». I recomanava: «No podem anar a les eleccions dient només el que pot vindre», en referència a la dreta i a la ultradreta i fent una crida a defensar les polítiques fetes per la seua coalició aquests anys. «Hem de ser capaços d’explicar el que hem fet».
