Davant el fet que la Generalitat haja descartat la compra del Cine Ideal a Alacant i davant, també, la no rehabilitació de la colònia de Santa Eulàlia (Alt Vinalopó) i de la Casa Geralda de Xixona (l’Alacantí), entitats que treballen per la defensa del patrimoni han criticat el «fracàs» dels pressupostos participatius.
Aquesta iniciativa, plantejada en un primer moment per la Conselleria de Transparència i que comptava amb el suport de la resta del Consell –cada Conselleria es va fer càrrec dels projectes que els corresponien–, va servir per a obrir a la ciutadania la possibilitat de plantejar projectes de rehabilitació cultural perquè el govern valencià se’n fera càrrec. Segons entitats com Salvem l’Ideal o Salvem el Nostre Patrimoni, «el 92% del pressupost participatiu assignat a les comarques del sud no serà executat, notícia que vam saber al desembre i que és una gerra d’aigua freda per als col·lectius i les associacions d’Alacant».
Segons expliquen, dels 21 milions d’euros disponibles per a aquesta les comarques del sud, 6.191.000 van ser assignats per la Generalitat, però només en van ser executats 518.000, un 8% del pressupost assignat per a aquesta àrea. «Entre els projectes rebutjats hi ha el de la compra del Cine Ideal d’Alacant, que hauria suposat una inversió de 5,5 milions d’euros per a la ciutat». Tal com recorden aquestes associacions, la compra d’aquest antic equipament cultural va ser «la proposta més votada en les fases inicials del procés participatiu i la segona partida amb més pressupost entre tots els projectes aprovats», i recorden que altres propostes rebutjades són la rehabilitació de la colònia Santa Eulàlia, pedania antigament poblada, ubicada entre Saix i Villena, i que disposa d’un grapat d’elements amb valor patrimonial; i la rehabilitació de la Casa Geralda de Xixona, mansió senyorial del XIX.
Des d’aquestes plataformes també s’adrecen a la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, qui va signar el paper en què admetia que fer la compra de l’Ideal era inviable, sobre si «hi haurà més ocasions per a recuperar aquest pressupost i dur a terme aquestes propostes o si, per contra, es tracta d’inversions definitivament perdudes i si caldrà, en aquest cas, depurar responsabilitats». Segons lamenten, «estem davant un doble fracàs de les nostres institucions, que no han volgut fer efectiva la voluntat expressada en el procés de participació ciutadana i que han desviat la mirada davant la imprescindible protecció del patrimoni alacantí, perdent una oportunitat».
