Davant un públic nombrós, Pablo Pérez Garcia, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de València va pronunciar la conferència inaugural dels Encontres a Beniarbeig, dedicats en aquesta ocasió a commemorar el 500é aniversari de la Guerra de les Germanies, un fet cabdal en la història del País Valencià que, segons lamentaren l’escriptor beniarbegí i presentador de l’acte Tomàs Llopis, i el mateix conferenciant, no han merescut gens d’atenció per part de les institucions valencianes i especialment del govern per causes difícils d’explicar.
Després de la presentació de Pérez Garcia i d’un repàs sumari de les seues activitats docents i investigadores, sempre relacionades amb el tema que ocupava la nit, el professor va començar el seu parlament, intitulat «La Germania de València a la llum de la conflictivitat europea del Renaixement», destacant la intenció de la paraula «llum» en el títol. «La llum il·lumina, però no explica», va dir. I tot seguit, amb una gran capacitat comunicadora, que va atraure de seguida l’atenció del públic, va afirmar que a Europa, en aquell final del segle XV i començament del XVI, hi va haver aproximadament una vintena d’episodis semblants a la Germania Valenciana, semblants en algunes coses i diferents en altres, va aclarir.
Aquesta conflictivitat va ser de tres tipus: el primer relacionat amb el canvi dinàstic i la vinguda al poder de l’emperador Carles V, que va iniciar a Castella i Aragó la dinastia dels Àustries, una volta desapareguda la dels Trastàmares. Un canvi que va cristal·litzar en la guerra dels Comuneros de Castella i les Germanies de València i Mallorca. El segon tipus de conflicte va tindre com a escenari l’Europa central i va derivar de l’anomenada crisi de la baixa edat mitjana. En tercer lloc, hi va haver una sèrie de conflictes motivats per la consciència popular de manca de justícia, i la necessitat de restaurar-la, tant pel que fa a la igualtat dels individus davant la llei com pel que fa al dret de tothom a participar en el govern.
És allò que l’historiador alemany Peter Blickle —afirmà Pérez Garcia— va anomenar la revolta dels «homes comuns», és a dir d’aquells que independentment de la riquesa tenien vetada la capacitat de governar. En aquest sentit, va citar els casos del Vicent Peris, un paraire sense grans recursos econòmics, i Joan Caro, sucrer i comerciant ric, que van saber entendre’s en alguns punts i participar activament, cadascun des de la seua condició i ideologia, en defensa de la Germania. Era, doncs, aquesta capacitat d’associar-se, d’«agermanar-se» per uns interessos compartits, allò que feia possible aquesta classe de revoltes.
Encara va destacar Pérez Garcia, la naturalesa religiosa d’aquestes revoltes en tant que podia procedir ideològicament de la tradició mil·lenarista, que va provocar a València l’encobertisme, o de la conflictivitat religiosa al voltant de la reforma luterana i de la consideració de la Bíblia com a única font de doctrina.
L’acte va concloure amb un col·loqui viu i suggeridor que va mostrar l’interés amb què el públic havia seguit aquesta conferència inaugural dels Encontres a Beniarbeig 2023.
La pròxima sessió tindrà lloc el dia 2 de febrer i hi intervindrà el professor Rafael Narbona, que parlarà de «La Germania a la ciutat de València». Tots els actes comencen a les 19.30 h.
