L’Audiència espanyola celebra des d’aquest dilluns el judici a l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, per les presumptes irregularitats en l’adjudicació a Orange Market, una de les empreses de la trama Gürtel, en el contracte per a l’expositor valencià de l’edició de Fitur 2009. Fiscalia anticorrupció demana que Camps siga condemnat a dos anys i mig de presó.
L’inici de la vista oral està precedit per una sèrie de confessions i conformitats d’alguns dels principals noms vinculats a la trama. El seu líder, Francisco Correa, amb Pablo Crespo, Isabel Jordán, Cándido Herrero i Álvaro Pérez «El Bigotis» –respectivament el número dos de la trama, la seua administradora, el gerent d’Orange Market i el responsable d’aquesta empresa– han fet escrits reconeixent els fets i s’han adherit a les conclusions plantejades per Fiscalia. El Ministeri públic demana imposar dos anys i mig de presó a Camps com a autor d’un possible delicte de prevaricació i un altre de frau, atès que considera que el llavors president valencià va participar activament en el contracte de Fitur 2009 a favor d’Orange Market.
D’acord amb el relat de Fiscalia i dels altres acusats, es van concertar amb Camps perquè el president, a través del seu càrrec institucional, fera els moviments necessaris perquè el contracte del muntatge de l’stand de Fitur fora directament adjudicat a l’empresa d’Álvaro Pérez.
Camps, en canvi, ha carregat contra aquesta versió i va demanar a l’Audiència espanyola que no tinguera en compte aquestes confessions en el que li afecta a ell mateix.
Correa, que ja acumula condemnes per més de 90 anys de presó, ha plantejat una condemna de dos anys i tres mesos de presó i una multa de 134.500 euros per delictes de tràfic d’influències, prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i falsedat en document mercantil. «El màxim responsable dels delictes que s’imputen en aquest procediment soc jo», va escriure en un document redactat des de la presó de Valdemoro (Madrid) el passat 6 de juliol de 2022. En el seu escrit, el líder de la Gürtel s’atribueix la idea de crear Orange Market per a «obtindre contractes de la Generalitat Valenciana i organitzar les campanyes electorals del PP» al País Valencià, «ateses les bones relacions que Álvaro Pérez va iniciar amb Paco Camps».
Crespo, per la seua part, planteja la mateixa condemna que Correa, dos anys i tres mesos de presó, i reconeix en el seu escrit que estava a càrrec de la «supervisió comptable i financera del grup d’empreses» de Gürtel, tenint «informació puntual i periòdica de les activitats d’Orange Market».
Jordán, que proposa un any, 10 mesos i 15 dies de presó, deixa clar que des que va començar a participar en la trama la persona que li «exigia i donava les instruccions» era Crespo, en cap cas Correa. L’acusada també dona extensos detalls sobre Camps i El Bigotis, a qui l’expresident valencià devia «els seus millors moments de mandat amb una imatge íntegra, impecable».
Finalment, Herrero reconeix en el seu escrit que «assistia a reunions amb diferents funcionaris» per a «concretar» els treballs de cadascun dels esdeveniments i «confeccionar els pressupostos», al mateix temps que assenyala directament a El Bigotis com qui «aconseguia els treballs». El gerent d’Orange Market proposa que se li impose una pena de set anys i 11 mesos de presó.
En els últims mesos, a més, s’han adherit a les conclusions de la Fiscalia altres acusats, com la que fora gerent de la fundació «La llum de les imatges», María del Carmen Díaz Quintero; l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVECE), María Auxiliadora Hernández o el que fora cap del gabinet tècnic de la Societat de Seguretat i Promoció Industrial Valenciana (SEPIVA), Enrique Bort.
A aquesta adhesió a l’escrit de la Fiscalia també s’han sumat l’excap de gabinet de la Conselleria de Benestar Social, Enrique Navarro; l’exgerent de la societat Projecte Cultural Castelló, Vicente Farnós; i la que fora responsable de la Direcció General d’Arxius i Innovació Tecnològica, Silvia Caballer.
En el seu escrit, Caballer reconeix que va acordar amb El Bigotis contractar a Orange Market per al II Congrés Programari Lliure, celebrat a Castelló de la Plana al maig de 2005, admetent que va saber de quatre factures emeses a la Direcció General d’Arxius i Innovació Tecnològica, cadascuna per un import de 12.020,24 euros, fraccionades perquè «pogueren ser tramitades com a contractes menors».
En el citat escrit, Anticorrupció assenyala que «l’assentament» de la Gürtel al País Valencià a partir de 2003 «va tindre per finalitat aprofitar les possibilitats de negoci que els va oferir Camps no només per a l’organització i execució de tots els actes del Partit Popular que se celebraren en aquesta comunitat autònoma, incloent la campanya electoral per a les eleccions autonòmiques de maig de 2003, en les quals va ser triat president de la Generalitat, sinó també amb l’objectiu posterior d’aconseguir una posició avantatjosa en la convocatòria i adjudicació de contractes públics relatius a esdeveniments que pogueren ser organitzats per òrgans de l’Administració autonòmica valenciana i per entitats públiques dependents d’aquesta, i particularment, per a les edicions de la Fira Internacional de Turisme FITUR», continua la Fiscalia.
«Aquesta expansió del negoci» l’haurien articulat Correa, Crespo, Herrero i El Bigotis, fonamentalment, a través de la constitució el 24 de juliol de 2003 de la societat Orange Market per a operar al País Valencià. El mateix Bigotis seria nomenat posteriorment president del consell d’administració de la mateixa empresa i Herrero, per part seua, conseller delegat.
«A partir d’aquest moment», Camps hauria facilitat a El Bigotis «l’accés a alts càrrecs de l’administració autonòmica amb poder decisori i intervenció destacable en la tramitació, adjudicació i execució dels expedients de contractació de FITUR i d’altres fires, així com d’altres esdeveniments».
Aquests, «seguint instruccions del llavors president de la Generalitat Valenciana, van possibilitar que la mercantil obtinguera il·lícitament contractes de publicitat, d’organització de congressos, fires i esdeveniments d’administracions i ens públics dependents de la Generalitat, en benefici de la seua empresa», segons apunta la Fiscalia.
