Plataforma per la Llengua ha presentat este divendres, 20 de gener, una reclamació a l'Ajuntament de Mutxamel (l’Alacantí) per tal que aplique la llei i no excloga el valencià de la retolació del nou mercat municipal ni de cap altra retolació pública. L'entitat ha detectat que d'ençà que el Partit Popular ha incorporat Ciutadans i Vox al govern municipal després de les eleccions del 2019 ha augmentat la presència de textos únicament en castellà: asseguren que es pot veure a la retolació de la façana del nou mercat municipal (a l'antic col·legi El Salvador), «però també en la promoció als diaris de les activitats del consistori, així com directament als cartells i la publicitat, que habitualment es fan exclusivament en castellà».
El Partit Popular governa a Mutxamel ininterrompudament des del 2011 i ho fa amb el suport de Ciutadans i de Vox des de l'any 2019. «Ha sigut a partir d'aquesta data quan els veïns van començar a notar de manera més evident el favoritisme del consistori cap al castellà i que cada volta és més difícil apreciar retolació o publicitat en valencià i, fins i tot, bilingüe», indiquen des de l’ONG del valencià. El cas del Mercat Central de Mutxamel, que l'oposició va portar al ple, és un exemple de la política duta a terme al municipi: per bé que a les finestres de l'edifici sí que apareixen cartells amb el nom en valencià, els rètols grans i més significatius sempre són en castellà.
L'ONG del valencià reclama al consistori fer complir el Reglament de Normalització lingüística del Valencià per al municipi de Mutxamel, publicat al BOP el 20 de març de 2001. Aquest reglament estableix el valencià com la llengua pròpia de la Vila de Mutxamel i estipula que «els rètols, cartells i indicacions existents en els immobles, dependències i serveis municipals hauran d'estar escrits en valencià». De fet, segons aquest reglament, només en el cas que «això implique una incomprensió notòria, s'escriuran també en castellà aplicant el criteri de discriminació positiva» per al valencià. Pel que fa a la promoció i la difusió de les activitats municipals als mitjans, l'article 8 d'aquest mateix text especifica que «ha de fer-se en valencià o en ambdues llengües, però en cap cas exclusivament en castellà». A més, l'Estatut d'Autonomia, la Llei 4/1983, d'ús i ensenyament del valencià, i el decret 145/1986, sobre senyalització de vies i serveis públics, també obliguen l'Ajuntament a retolar en valencià, asseguren des de l’entitat.
Aquesta no és la primera vegada que Plataforma per la Llengua denuncia un «menyspreu» per la llengua pròpia a les comarques del sud del País Valencià. Fa escassos dos mesos, l'entitat va sol·licitar a la Diputació d'Alacant i al líder del Partit Popular valencià, Carlos Mazón, que no exclogueren el valencià de la cartellera informativa de la via verda Agost-Maigmó i de les rutes ciclistes d'«Alicante natura». A més, l'ONG del valencià també ha reclamat a l'Ajuntament de Castalla (l’Alcoià), en mans de Ciutadans, i al Síndic de Greuges que actuen perquè la retolació de part del mobiliari urbà de Castalla és exclusivament en castellà.
La Diputació d'Alacant i els municipis on governen el Partit Popular i Ciutadans «incompleixen de manera general la legalitat vigent quant a l'ús del valencià, que es troba en una situació de minorització lingüística i de manca de drets», alerten des de Plataforma per la Llengua, que considera que aquesta situació és «especialment alarmant en les comarques del sud del País Valencià».