Dues sentències fermes de jutjats d’Alacant han obligat el Banc Sabadell a retornar a antics clients de l’antiga Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) els diners de les preferents que van ser canviades per accions del banc. En concret, el Sabadell ha sigut condemnat a pagar 8.100 euros a un client i 31.644 euros a un altre.
Es tracta de sentències en primera instància, encara que el portaveu de la plataforma, Carlos Pena, ha destacat que són les primeres contra les quals no s’ha presentat recurs, i per tant són fermes. A més, ha precisat que estan a l’espera de cinc apel·lacions a l’Audiència Provincial d’Alacant, de les quals quatre van ser guanyades en primera instància.
Pena ha ressaltat que el criteri de les dues sentències és que als demandants «no se’ls va donar cap altra opció que el bescanvi per accions, ocultant la pèrdua en adquirir les accions a un preu molt superior al del mercat». «Se’ls deia que, si no canviaven, perdrien tots els diners, ja que ningú compraria eixes preferents», ha assenyalat.
En concret, en una de les sentències, el Jutjat de Primera Instància número 2 d’Alacant declara «l’anul·labilitat per vici del consentiment» de la compra de Deute Subordinat Especial, realitzada el 21 de juliol de 2009, així com del bescanvi d’aquest deute en accions del Banc Santander, «restituint a la part demandada en la propietat de les accions canviades sense cost algun per a l’actor».
Així mateix, la sentència condemna al Banc a «reintegrar al demandant 7.219,18 euros, més els seus corresponents interessos legals des de la data de la seua contractació i fins a la seua completa restitució, minorant de la quantitat resultant l’import rebut per l’actor en concepte de rendiment d’aquest producte financer». Per tant, hauran d’abonar-li 8.100 euros.
La sentència indica en els fonaments de dret que el demandant, que era client de la CAM, havia tingut «una relació de confiança» amb el personal que prestava els seus serveis en l’entitat financera. Igualment, assenyala que l’experiència financera i coneixements bancaris de l’exclient «es limita a la bàsica de qualsevol usuari d’entitats financeres, no tenint capacitat per a la comprensió del contingut i funcionament de productes financers complexos».
En aquest context, afirma que el personal de l’entitat CAM es va posar en contacte amb ell, «degut a la confiança que tenia amb el mateix», i li van oferir «l’adquisició del que s’afirmava ser un nou producte de termini fix i risc nul, indicant-li que l’oferiment de tal producte es devia a la seua condició de bon client de l’entitat, trobant-se limitada aquesta oferta només a alguns clients».
El tribunal manifesta que el demandant va ser citat per a firmar l’operació de compra, «no rebent cap explicació del producte que firmava, confiant en tot moment en les recomanacions del personal de la sucursal, al qual ja coneixien diversos anys». «Si bé, va deixar clar en tot moment els seus desitjos era contractar un producte amb lliure disponibilitat i sense risc», afegeix.
Després d’això, continua la sentència, la CAM va subscriure la compra del producte financer deute subordinat especial (12 títols per import de 7.219,18 euros), «indicant-li que complia amb els requisits que se sol·licitava, informació absolutament no veraç». El client «no va rebre més documentació que l’aportada, sense una explicació precisa de les obligacions i contingut del producte contractat», i va firmar els documents «creient que el que es firmava corresponia amb la informació que verbalment s’havia subministrat».
«Tampoc se li va indicar el seu caràcter irrevocable, desconeixent el significat i transcendència de l’operació de subscripció de tal producte financer», afegeix i apunta que en eixa data «la normativa vigent establia les maneres d’actuació i les normes de contractació de l’entitat demandada, havent d’actuar amb imparcialitat i bona fe, amb la cura i la diligència exigibles en les seues operacions a l’hora de contractar, i traslladant tota la informació que fora rellevant per a la part que contracta».
En tot moment, segons la sentència, l’entitat demandada «va ocultar informació i va ampliar de manera desmesurada informació no verídica». En conseqüència, la demandada «no va complir en cap de les contractacions la normativa exigible en aquell moment».
La sentència afirma que el Banc Sabadell «va actuar amb evident mala fe, ja que molt al contrari de l’assessorat pel seu personal, el bescanvi no era la manera de no perdre la inversió». Així, afegeix que, posteriorment, als titulars de deute subordinat especial que no van canviar els seus títols per accions el banc «els va retornar el 100% de la inversió en deute subordinat especial».
Per tot això, el jutjat declara «l’anul·labilitat per vici del consentiment» de la compra de Deute Subordinat Especial i del bescanvi d’aquest deute en accions del Banc Sabadell. A més, condemna a l’entitat bancària a reintegrar al demandant 7.219,18 euros, més els seus corresponents interessos legals, per la qual cosa hauran d’abonar-li 8.100 euros.
