Plataforma per la Llengua denuncia les polítiques de França i Espanya contra el català a dos dies de la cimera Macron-Sánchez a Barcelona

Els presidents francès i espanyol es reuniran a la capital catalana aquest dijous

Plataforma per la Llengua s'afegeix a les denúncies contra la cimera entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron que tindrà lloc aquest dijous, dia 19, a Barcelona. L'entitat considera que tota la comunitat catalanoparlant d'arreu del domini lingüístic «hauria d'estar-hi en contra, perquè tant l'Estat espanyol com el francès vulneren els drets lingüístics dels catalanoparlants i ataquen la llengua en els àmbits en què avança». L'ONG del català constata que la convocatòria en contra de la cimera «ha relegat a un segon terme les reivindicacions en defensa del català i fa una crida a tota la ciutadania a tenir present que tots dos estats són igualment corresponsables de la persecució contra la llengua» i de la situació actual del català.

L'entitat recorda que l'Estat francès esnega a ratificar la CELROM, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, un tractat que té per objectiu protegir les llengües històriques d'Europa que són minoritàries als estats en què es parlen, i que l'Estat espanyol, tot i haver ratificat el text el 2001, «sempre l'ha incomplert» en diversos punts.

En el cas de l'Estat francès, a més, «el govern persegueixels càrrecs electes que s'expressen en català als plens dels ajuntaments», fet que contravé, segons l’entitat, les recomanacions d'OSLO de l'OSCE per al tractament de les minories, i no garanteix que qui ho vulga puga aprendre català a les escoles nord-catalanes perquè, entre altres fets, «no hi destina prou recursos». L'entitat també recorda que el Consell Constitucional francès ha vetatl'ensenyament immersiu en català i l'ús de les grafies exclusives del català als noms dels nadons, i que l'Estat no ha fet oficial la toponímia tradicional en català i «ha imposat una toponímia en francès que és una traducció mal feta de la catalana».

Pel que fa a l'Estat espanyol, Plataforma per la Llengua denuncia que «imposa el coneixementi, en alguns casos,l'ús del castellà a tota la població, encara que visca en un territori en què el castellà no és llengua pròpia», i que el Tribunal Constitucional «impedeix que les polítiques de normalització lingüística situen el català com a llengua preferent als territoris on és propi». A més, «el català no es pot utilitzar a les institucions generals de l'Estat, com el Congrés espanyol, i el fet que molts funcionaris estatals en territoris catalanoparlantsno estiguen obligats a saber català crea obstacles per als ciutadans catalanoparlants, i això desincentiva l'ús de la llengua i afavoreix que hi haja tractes hostils i vexatoris». Ho evidencia, diuen, «l'elevat nombre de discriminacions per motius lingüístics perpetrades pels cossos policials o en l'àmbit sanitari».

Per últim, l'entitat recorda que els recursos estatals dedicats a la promoció de les llengües autòctones es destinen pràcticament només a la promoció del castellà, i que l'Estat «ha fet que el català siga residual a la justícia imposant-hi el castellà». Per a Plataforma per la Llengua, «és evident que l'Estat actua com un estat castellà i dels castellanoparlants, té el castellà com a llengua per defecte i els altres idiomes són addicionals, limitats i restringits».