La Unió Llauradora ha enviat un informe al ministre d’Agricultura, Luis Planas, i a la direcció general de Salut i Seguretat Alimentària de la UE perquè la Comissió Europea adopte mesures urgents davant de la gravetat de les importacions procedents de Turquia i Egipte amb alts nivells d’alertes i les possibles repercussions en la salut humana de la ciutadania europea.
Un estudi elaborat per aquesta entitat revela que Turquia i Egipte han tingut un total de 1.189 alertes durant el període 2020-2022 per entrades a la Unió Europea de productes hortofrutícoles amb matèries actives no autoritzades a la UE o per superar els límits màxims de residus permesos.
Segons les xifres de La Unió, les exportacions de fruites i hortalisses a la UE procedents d’aquests països s’han incrementat en el transcurs dels últims anys. El primer país va exportar 30,6 milions de quilos i el segon 89 milions el 2021, amb una facturació econòmica de 245 i 81 milions, respectivament. Paral·lelament, aquests dos països -sobretot Turquia- han «acaparat» els sistemes europeus d’alerta ràpida per a aliments i pinsos (RASFF) en aquests tres anys.
En concret, d’acord amb l’estudi, Turquia ha acumulat un total de 1.072 alertes en els tres últims anys. El 2020 en va tindre 267, nombre que va pujar a 424 el 2021, la qual cosa va provocar, gràcies a les pressions d’organitzacions del sector, que s’incrementaren les inspeccions fins al 20% dels enviaments per a llimes, taronges i mandarines.
Malgrat aquest augment, La Unió lamenta que les alertes han continuat d’una forma quasi diària. Des d’aquest mes de gener ha entrat en vigor una nova modificació de la normativa comunitària per la qual s’incrementa el percentatge de control fins al 30% per a llimes i aranges.
Per part seua, segons els seus números, Egipte va tindre 13 alertes a la UE el 2020 i 60 el 2021 per l’entrada de produccions amb matèries actives no autoritzades o depassar els límits màxims de residus autoritzats. Aquesta pujada va provocar que la UE incrementara fins al 20% els controls en taronges i pimentons, ja que en el cas de les primeres es detectaven nous riscos per a la salut humana per una possible contaminació per residus de plaguicides.
Peticions
Davant d’aquesta situació, La Unió demana un augment al 30% del control d’identitat i físics per a les mandarines procedents de Turquia i les taronges d’Egipte i que s’amplien les mesures de control durant un període d’un any en lloc dels sis mesos actuals.
Una altra petició és que si durant qualsevol dels mesos d’aquest període s’observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, es tanquen automàticament les importacions turques o egípcies d’aquests productes agrícoles amb restes de pesticides no autoritzats a la UE o que superen els límits màxims de residus.
També insta la Comissió Europea perquè els països amb què signa acords comercials, assumisquen un compromís en la reducció d’ús de fitosanitaris o pesticides i a accelerar els treballs per a implantar les clàusules espill en el marc de l’Estratègia de la Granja a la Taula.
«Cal alinear les relacions comercials de la UE a les normes de producció europees. En un context d’encariment dels costos de producció, és més fonamental que mai començar a exigir als productes importats de països tercers els mateixos requisits fitosanitaris, ambientals, de seguretat i ètics que estan regulats per a les produccions europees», assegura Carles Peris, secretari general de La Unió.
