L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Vicent Garcia Devis a Felip Bens, que acaba de traure a la llum Toronto. L’exili de Larry Forlati, «una potent novel·la negra que fa moure un fantàstic fil conductor en que els seus protagonistes actuen a cavall entre València, el Cabanyal, Barcelona, Nova York, Toronto, Londres, Mèxic i Sicília», apunta Garcia Devis. El detectiu Forlati viu d’incògnit al Canadà mentre fa servir el sobrenom fals de Philip Redbean per a fugir dels seus enemics, un nom fals en homenatge al Philip Marlowe de La gran dormida (The Big Sleep, 1939), de Raymond Chandler i al malnom d’un policia, Cigró Roig, que l’ha ajudat a escapar de València.
En aquest número, Daniel P. Grau s’endinsa en El carrer de Rubiols, de Frederic Martí Guillamon, un llibre marcat pel trauma de la Guerra Civil. «Tot i que per la data de naixement —el 1930—, l’autor no pot tenir pràcticament records previs a l’enfrontament bèl·lic -assenyala Grau-, la descripció que fa de la seva família aporta dades, i sobretot sensacions, en què la guerra no té una presència tan insistent». A més, «hi ha la mirada sempre tendra i innocent de l’infant, filtrada per la del jove que serà anys més tard i per la de l’adult que és quan escriu els seus records. Hi ha, també, al costat dels membres de la família, l’altra gran protagonista de la narració: València».
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Enric Umbert-Rexach parla de Safo de Lesbos, «la primera rappera de la història», a propòsit d’una representació teatro-musical, «molt kitsch per cert», sobre la poeta dins del Grec 2022 Festival de Barcelona. «Safo de Lesbos, però, va ser una poeta que, més enllà de cantar l’amor lèsbic de forma monòdica, també protagonitzava comèdies obscenes i escrivia biografies fantasioses, motiu pel qual va ser titllada “d’amant insaciable i depravada o directament de prostituta”, en paraules del filòleg Eloi Creus, frase que podeu llegir en la recent edició d’I desitjo i cremo publicada per Edicions Proa», explica Umbert-Rexach.
Per part seua, P. Cano Server aconsella Les amnèsies de Déu, de Joan Daniel Bezsonoff, una novel·la que narra l’esdevenir d’una família noble del Vallespir, la del comte Puig de Saint-Dizier. Bona part de la família, dos fills, el promés de la filla i el germà capellà, s’han d’incorporar a files en l’exèrcit francés i s’allunyen així de la llar i les persones que estimen. Aquest allunyament, tindrà repercussions diferents en cadascuna de les relacions entre les quals destaca ―per les seues particularitats― la del capellà amb la jove i voluptuosa vídua Sandrine. Mossén Albert Puig prega i s’encomana a Déu, per ell i per la humanitat, en llatí com el més canònic dels sacerdots; desitja lascivament i cavalca sobre la seua amant durant cada embranzida amorosa com el més fervent dels genets. «No debades, les descripcions dels jocs eròtics entre tots dos amants no corresponen a la pudicícia que hom imagina per part d’un home d’Església», indica Cano Server.
En aquest número, Rafa Gomar ressenya La tardor em sobta, de Francesc Parcerisas, un dietari en què «els fragments, les engrunes, la suma de bocins quotidians que ell guardava, són convertits en literatura “com un testimoni potser d’una vida o d’un temps”», apunta Gomar. «Aquestes anotacions que engloben i recreen records, amics, lectures, somnis, reflexions, objectes o paisatges quotidians, es constitueixen en una exploració vital, íntima i imaginativa que intenten donar una orientació global a l’existència, però que resulta incompleta i insuficient, segons l’autor», continua.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la llibreria La Impossible de Barcelona.
