– L’eternitat va dir: «Soc vella i malaltissa; qualsevol dia faig el darrer badall»
– Necessitava urgentment uns calçotets nous per a una cita. Es va comprar un bòxer i li va mossegar els ous.
– L’home és un ésser meravellós, tot i que a vegades pensa.
– No escrivia llibres perquè en tenia molts a casa que encara no havia llegit.
– Els hiverns de quinze minuts són una delícia; les delícies de quinze minuts són una sort; la sort de quinze minuts… és tan estranya!
– Un ateu va desarmar un sacerdot amb l’epístola a punt de descarregar-la sobre els feligresos.
– El xiquet s’ofegà en un toll d’aire, malgrat que la seua salut era relativament bona.
– Ens va fer el jutge una cassola d’«Habas corpus» amb ceba tendra caramel·litzada que treia el sentit, i la raó també.
– Coincidiren en un mateix cantó, totes les forces vives: l’exèrcit, el capital, la política i l’església. El captaire no va tenir més remei que cercar-se altre indret per continuar pidolant almoina.
– Ens n’anem a la merda! El Superglú d’ara no apega res!
