Cada Nadal, videojocs i consoles se situen entre els regals més sol·licitats per xiquets i adolescents. I després de la visita de Papa Noel i els Reis d’Orient, en plenes vacances escolars, els menors espremen al màxim el temps de joc enfront de la pantalla.
Des de Qustodio, la plataforma de seguretat i benestar digital per a famílies, expliquen que els videojocs poden ser educatius i ajudar a desenvolupar habilitats com la presa de decisions, la creativitat, l’organització, la gestió de l’estrés i la tolerància a la frustració. No obstant això, el seu ús desmesurat pot causar problemes de son, baixada del rendiment escolar, aïllament i conductes addictives. Llavors, què es pot fer perquè els nens utilitzen els videojocs de manera moderada i responsable?
Per a començar, cal considerar l’edat com un factor decisiu per a indicar el temps d’ús raonable dels videojocs. Entre els 9 i els 11 anys l’exposició hauria de ser progressiva i sempre sota el control dels pares. A partir dels 12 la situació es complica, perquè els menors tenen una major independència i autonomia i la supervisió i acompanyament es tornen més complexos. Seleccionar videojocs apropiats, variats i limitar el temps d’ús és la clau.
Però, quin temps màxim haurien de jugar? Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Seül (Corea) i de Yale (EUA) demostra que els menors que passen més de 240 minuts al dia jugant a videojocs presenten un risc molt major de desenvolupar addicció. En 2018 l’OMS va reconéixer oficialment l’«addicció als videojocs» com a trastorn de salut mental. Aquest mateix any, un estudi dut a terme per investigadors alemanys va concloure que aproximadament un 2% dels nens i adolescents pateix aquest trastorn.
Per a evitar arribar a aquest extrem, els experts de Qustodio recomanen establir una sèrie de pautes per a prevenir l’addicció als videojocs en nens i adolescents:
1. Conéixer i compartir. Un dels errors més comuns dels pares és el de menysprear les aficions digitals dels seus fills sense prendre’s la molèstia de conéixer-les. Parlar amb ells sobre els seus videojocs preferits i dedicar temps a jugar junts és una experiència satisfactòria que enforteix els vincles familiars i que dota als pares d’una certa autoritat moral per a opinar sobre aquest camp.
2. Ensenyar a autogestionar-se. «Al llarg del dia hi ha temps per a tot»: és un dels millors ensenyaments que els pares poden transmetre als seus fills. Mostrar-los com administrar el seu propi temps dividint-lo entre l’estudi, l’esport, els videojocs i l’oci no digital els ajudarà a tenir una vida més enriquidora i equilibrada.
3. Fixar límits de temps. Els jocs estan concebuts per a superar continus reptes, per això als menors els costa treball decidir quan és el moment de parar. El més recomanable és concretar el temps màxim de joc abans de començar i programar alguna alerta que avise quan s’haja consumit.
4. Oferir alternatives. Proposar-los opcions d’oci offline que els motiven és una excel·lent manera de mantenir-los allunyats de les pantalles. Si, a més, el pla implica alguna activitat física, això contribuirà a reduir l’estrés, millorar els seus hàbits de descans i evitar males postures.
5. Promoure la lectura. En aficionar-se a la lectura els nens i adolescents descobreixen una forma d’entreteniment individual alternativa als videojocs. No importa si es tracta de relats, novel·les gràfiques o còmics manga, l’important és que gaudisquen llegint.
6. On usar les pantalles? Mantenir la videoconsola (i la resta de dispositius digitals) fora de l’habitació del menor i utilitzar-la exclusivament en les zones comunes de la casa, evitarà que s’aïlle, facilitarà el control dels temps d’ús i millorarà el seu descans.
Predicar amb l’exemple. Els pares són els primers que han de donar bon exemple, administrant correctament el seu temps i evitant l’ús continu dels dispositius electrònics. De res serveix dir-li al nen que apague la videoconsola si els seus pares no treuen els ulls del mòbil.
Per a Eduardo Cruz, CEO i cofundador de Qustodio, «l’addicció als videojocs pot arribar a ser un greu problema per als menors, que pot acabar perjudicant la seua qualitat de vida. Nadal és una època ideal perquè els pares compartisquen temps amb els seus fills i els ajuden a establir les bases d’un ús saludable dels videojocs».
