- Despullant el País Valencià | Per Agnès Toda, directora de la Revista del Centre de Lectura de Reus
El País Valencià viu actualment una problemàtica seriosa i important de despoblació de les seues zones d’interior, especialment concentrat en les comarques del Maestrat i els Ports. La manca d’infraestructures i serveis ocasionen un èxode, sobretot per part del jovent, a les grans ciutats com Castelló i València a la recerca d’unes millors oportunitats laborals que no troben als seus pobles. No tenir un país vertebrat mitjançant unes connexions per carretera adequades i un servei de rodalia, on contínuament hi ha retards i cancel·lacions, agreuja aquesta situació. En els darrers anys hem pogut comprovar com l’únic interés per les zones rurals del País Valencià ha estat per part de grans fons d’especulació, amb el vistiplau del govern espanyol.
Dic tot açò arran del que estem vivint actualment a les comarques del nord, amb la intenció de l’empresa semipública Red Eléctrica de España d’instal·lar una línia de molt alta tensió que passarà a menys de 100 m d’alguns habitatges, sense respectar la Resolució 1.815 del Consell d’Europa ni el principi de precaució establert per la possible afecció dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones. Una empresa amb un 80% de capital privat, amb grups inversors internacionals com Blackrock, Fidelity International o Lazard Asset Management, a més a més de capital provinent d’algunes d’eixes 150 famílies que controlen l’economia de l’estat i l’IBEX 35.
Gràcies a l’oposició ferma i la gran pressió i capacitat de mobilització per part de la ciutadania, de moment s’ha aconseguit obrir novament un procés de presentació d’al·legacions, igual que està passant també amb el projecte Magda. Un projecte de construcció de camps solars al llarg i ample de la Plana de l’Arc. Un territori on el sector agroalimentari és cabdal, sent el principal teixit econòmic de moltes famílies i que a més a més aporta la sobirania alimentària a cadascun dels pobles.
I és que estem sent testimonis d’importants modificacions del sistema energètic valencià sense tindre la possibilitat d’intervenir en la presa de decisions. Tant els projectes actuals com els venidors, són propostes de grans grups econòmics aliens al país que fan ús del nostre territori sense cap consideració pel nostre territori.
Volem energies verdes i respectuoses amb el nostre entorn, però implantades amb seny i lluny de l’especulació que sempre ve acompanyada d’aquests fons d’inversions, que veient l’encariment a l’hora d’invertir en millores necessàries per continuar la seua producció de matèries primeres com el petroli, les petrolieres estan centrant les seues inversions en altres coses: centrals hidroelèctriques, camps immensos de plaques fotovoltaiques, etc., canvien les seues prioritats a una nova font d’ingressos.
També les zones litorals es veuen perjudicades davant aquesta barbàrie capitalista, i un dels exemples el poden trobar al meu poble. Cabanes disposa d’un litoral meravellós i únic, dels pocs que queden verges al llarg del mediterrani. Unes platges on la diversitat de flora i fauna predominen davant el que malauradament estem acostumats a veure, presons de formigó concebudes per a tot eixe turisme massificat de sol i platja. Fa anys va arribar el capitalisme més destructiu de la mà d’una sèrie d’empresaris que van convertir part del nostre litoral, amb la «Ciudad de vacaciones» per a milers de madrilenys. Amb l’ajuda del govern espanyol i el corrupte govern valencià d’aleshores, amb el Partit Popular al capdavant, van fer bona la dita de tot es val. Avui en dia encara hi ha un xicotet tros de tranquil·litat i natura, amb un poblat mariner d’unes 50 cases que mitjançant decrets inexistents, el ministeri espanyol vol enderrocar. L’ampliació del port de València o la destrucció d’una part de l’horta, amb un nou carril totalment innecessari a la V21, són també exemples del capitalisme devastador i extractiu al servei d’unes minories privilegiades.
Tots aquests projectes estan trobant una gran resistència entre les persones afectades, valencians i valencianes, que veuen com es destrueix horta cultivable i s’empitjora la qualitat de vida i el futur climàtic de les persones que pateixen les decisions preses a Madrid sense cap contemplació cap als interessos valencians. De fet, mentre estic escrivint aquest article, al BOE apareix publicat l’autorització a REE d’engegar l’autopista d’energia elèctrica entre Morella i Almassora. Tot aquest desgavell suposarà la mort de les nostres comarques, i el govern més progressista de la història ho anuncia com si fora un regal, això sí, enverinat, el dia d’abans de començar les festes de la Magdalena de Castelló, unes festes on participa tota la gent de les comarques del nord.
El menyspreu de l’Estat envers el nostre país és tan gran, que necessitem milers d’articles per denunciar-ho. Unes inversions en infraestructures que mai arriben, una sanitat pública destrossada, amb llistes d’espera inacabables a causa de l’infrafinançament, una educació en la qual tenim les competències, però aquestes no venen acompanyades d’una partida pressupostària necessària, ja que estem 13 punts per sota de la mitjana estatal.
I si a inversions ens referim, també estem 4 punts per sota de la mitjana de l’Estat. I per tot açò i més, és necessari la recuperació del dret a decidir i superar les mancances imposades com a comunitat injustament maltractada, infrafinançada i espoliada, canviar el model de relació amb l’Estat amb una hisenda pròpia i l’ampliació de la capacitat legislativa.
No hem passat a hores d’ara de ser una acceptació d’una descentralització administrativa, amb un Estat que ens considera perifèria i no li paga la pena invertir més del necessari. Hem de donar un pas més i empoderar-nos com a poble.
[Article publicat a la Revista del Centre de Lectura de Reus el 3 de maig del 2022]
