El canvi climàtic que fa minvar les collites, la «brutal» pujada dels costos de producció agreujada per la guerra d’Ucraïna, les importacions de països tercers sense reciprocitat que «afonen els preus», l’amenaça de plagues «importades», la nova PAC i una llei de la Cadena Alimentària «insuficient per a resoldre el desequilibri entre origen i destí» són alguns dels aspectes que han marcat el 2022 i que estaran també en el punt de mira del 2023, segons el balanç presentat per La Unió.
L’organització agrària ha destacat que el sector agroalimentari representa el 9,6% de l’economia del País Valencià i el 12% dels llocs de treball, però «els productors valencians es continuen empobrint amb el descens dels seus ingressos degut a l’increment dels costos i d’uns preus percebuts que continuen sent baixos», lamenten en un comunicat.
A més, consideren que les respostes de les diferents administracions «no han sigut les adequades davant tots aquests problemes», i per això La Unió ha realitzat propostes al llarg de l’any tant a València com a Madrid per «la supervivència del camp valencià» i per a exigir «preus dignes i costos assumibles i una PAC per a les persones agricultores i ramaderes professionals». «Si els nostres governants no reaccionen, l’organització augura noves mobilitzacions per a aquest 2023», ha advertit.
Les conseqüències del conflicte bèl·lic a Ucraïna han provocat un augment «més elevat si cap dels costos de producció», amb una pujada de mitjana del 45%, i alerten que la factura elèctrica «s’ha arribat a quadriplicar». En aquest sentit, l’organització té interposat un recurs contenciós administratiu contra el Ministeri de Transició ecològica per «no haver posat en marxa el contracte elèctric de doble tarifa per al regadiu aprovat per Llei al 2020». L’organització també ha denunciat que la indústria i la gran distribució «exerceixen implacablement la seua posició de domini en els mercats, i imposen uns preus que no remuneren en absolut el treball». Les ajudes públics als sectors ramaders i cítrics, «tot i ser insuficients, han contribuït a frenar una mica la pujada», però «molts altres sectors s’han quedat fora», per exemple el del raïm, el caqui, la cirera o l’agricultura.
La Unió també s’ha referit al «fort impacte» del canvi climàtic en els cultius, amb un descens en la major part de les produccions: en l’oliva hi ha hagut una collita un 75% inferior i en cítrics la reducció ha sigut del 8% comparat amb l’anterior campanya, i d’un 14% menys que en les últimes deu campanyes. El sindicat agrari també ha recordat els incendis forestals d’aquest estiu a l’Alt Palància i a la Marina Alta, i ha demanat «mantindre i incentivar l’activitat agrària en les zones rurals» com a mesura de prevenció d’incendis i per a ajudar a regenerar les explotacions.
Igualment, La Unió ha posat el focus en el fet que les administracions «no solen compensar» les pèrdues que provoquen els fenòmens meteorològics, i «ho fien tot al sistema d’assegurances agràries, que desgraciadament aquest Govern continua retallant». En aquest sentit, han criticat «la insensibilitat d’ENESA i d’Agroseguro», que està «posant en perill» el sistema públic d’assegurances agràries. En canvi, han valorat positivament l’aposta de la Conselleria d’Agricultura per l’assegurança agrària amb una línia pressupostària de 28,5 milions d’euros.
Llevat «d’algun petit avanç» com ara el tractament de fred a les taronges de tercers països en què està expandida la malaltia de la Thaumatotibia leucotreta, La Unió creu que continua «la competència deslleial a la Unió Europea entre els productes europeus i els procedents de països tercers». «De l’acord amb Sud-àfrica no es tenen notícies pel que fa a la seua revisió, i tampoc no existeix la certesa que es vagen a considerar els cítrics com un producte sensible a l’hora de signar els tractats comercials», han exposat des de l’organització, abans d’afegir que «cada vegada hi ha més alertes sanitàries per presència de plagues i més detecció de substàncies actives d’ús prohibit en l’àmbit de la Unió Europea, però no per a tercers països». «No existeix la reciprocitat desitjable, i cal adoptar un compromís d’exigència» i «estendre el tractament del fred també a les mandarines i pomelos», han reivindicat.
D’altra banda, han asseverat també que la llei de millora del funcionament de la cadena alimentària «continua sense ser útil per a la baula dels productors», i diuen que «no està servint per a acabar amb els desequilibris de la cadena». Al seu parer, «ni el Ministeri d’Agricultura ni les Interprofessionals han tingut la voluntat ni la capacitat d’establir un cost mitjà de producció per als productes i que siga un preu de referència per davall del qual no es puga comprar cap producció agrària». Com a part positiva, destaquen la creació d’AVICA –Agència Valencia d’Informació i Control Alimentari– i l’increment de l’activitat inspectora.
Tot i així, La Unió denuncia la «insensibilitat política i les reiterades i desafortunades» declaracions d’alguns membres del govern espanyol «contra el sector agrari». «Les mal anomenades macrogranges, les declaracions contra el consum de carn o els impediments al regadiu» són algunes de les declaracions que, interpreten des del sindicat, el ministre de Consum, Alberto Garzón, ha realitzat de manera desafortunada.
L’organització també demana «reduir les traves burocràtiques per al sector ramader i apostar per una política d’expansió de les plantes fotovoltaiques en zones rurals de forma ordenada i racional, sense que posen en perill l’activitat en zones agrícoles productives». També han retret que «la retallada» del transvasament Tajo-Segura és «una mostra clara d’insensibilitat política», i temen que aquest assumpte, i d’altres relacionats amb l’aigua, «es convertisquen novament en arma llancívola electoral».
Com a reptes per a l’any entrant, La Unió indica l’entrada en vigor de la nova reforma laboral i el nou sistema de cotització per a autònoms segons els rendiments nets; el repte d’abaixar els costos de producció, el de «reconduir l’actual llei de la Cadena Alimentària» i l’entrada en vigor al gener del Pla Estratègic de la PAC (PEPAC), la nova reforma 2023-2027, que «es preveu com la més complicada de la història i la de majors exigències burocràtiques».
També han assenyalat que durant el segon semestre de l’any, l’Estat espanyol tindrà la presidència de la Unió Europea, cosa que «hauria de suposar una oportunitat per a introduir en el discurs polític europeu tots aquells problemes i les solucions per al sector agrari espanyol i valencià». Han demanat, alhora, que en any electoral «no s’utilitze el sector agrari com a ferramenta de confrontació política», i han desitjat que es reduïsquen els robatoris de collites, que hi haja més relleu generacional, que les dones entren en titularitat compartida de les explotacions, que es rebaixen els mòduls fiscals agraris de l’IRPF per a compensar les pèrdues i que les administracions impulsen «de manera decidida la modernització i digitalització del sector agrari».
