Aquest mes de desembre es publicava l’indicador de pobresa i condicions de vida a nivell subregional 2021. Es tracta d’un estudi publicat per la Generalitat Valenciana en què es reflecteix l’anomenada «taxa AROPE», que respon a les sigles en anglès d’Alt Risc de Pobresa i d’Exclusió. L’estudi, que tenia en compte els ingressos de les famílies valencianes i la distribució dels diners en les llars, treia conclusions ben cridaneres.
En primer lloc, un 30,6% de la població del País Valencià es trobava en el 2021 en risc de pobresa o d’exclusió social. La dada no és bona, i ho és menys encara si es té en compte que al 2020, aquest risc se situava en un 27,8%, quasi tres punts percentuals menys. Els homes es veuen afectats en menor mesura per aquest fenomen, atès que el pateixen en un 30,2%, davant del 31,1% de les dones.
En segon lloc, si es fa el càlcul per comarques, les que es dediquen fonamentalment a l’activitat turística són les que més experimenten aquest risc. De fet, qui lidera el rànquing és la comarca valenciana més meridional, el Baix Segura, on el 41,9% dels habitants pateixen risc de pobresa o d’exclusió social. La Marina Baixa i la Marina Alta també tenen aquesta xifra per damunt del 40%, amb un 40,6% i un 40,4% respectivament. L’Alacantí, amb un 36%; el Baix Vinalopó, amb un 34,5%, i el Baix Maestrat, amb un 33%, són les comarques que superen el 30% de la taxa AROPE, totes costaneres.
Curiosament, les comarques d’interior, de manera general, són les que menys pateixen aquest fenomen. Els Ports és la menys afectada amb un 22%, mentre que l’Alt Maestrat té un 22,9%. Sí que dona al litoral la Plana Baixa, amb un índex del 23,5%. La comarca més meridional amb la taxa més baixa és la Costera, amb un 27%.
Pel que fa a la carència material, es considera que compten amb aquesta mancança les persones que no disposen de tres dels següents nou ítems: no se’n poden anar de vacances almenys una setmana a l’any; no es poden permetre el consum de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies; no es poden permetre el manteniment de la llar amb una temperatura adequada; no tenen capacitat per fer front a despeses imprevistes de com a mínim 650 euros; han patit retard en el pagament de despeses relacionades amb la vivenda principal o en compres a terminis durant l’últim any; no es poden permetre un automòbil; no poden disposar de telèfon; no poden disposar d’un televisor; i no poden disposar d’una rentadora. Al País Valencià, el 17,4% dels habitants no poden disposar de tres d’aquests ítems, per la qual cosa pateixen carència material, concentrant-se la majoria al Baix Segura (21,9%), a la Marina Alta (21,5%) i a l’Alacantí (21,5%). Els qui menys pateixen aquesta situació són els veïns de la Plana Baixa (14,4%), de l’Alt Maestrat (14,2%) i dels Ports (13,9%).
Els qui pateixen la carència material severa són els que no poden disposar de sis dels anteriors nou ítems ciutats. Un 7,1% dels valencians viuen en aquesta situació, i es concentren sobretot a l’Alacantí (10%), a la Marina Baixa (9,6%) i al Baix Segura (9,4%). Els qui menys pateixen aquesta situació són els residents a la Plana Alta (4,8%), a la Ribera Alta (4,3%) i a la Plana Baixa (4,3%).
Quant als nivells de renda, les dades territorials no es contradiuen amb les anteriors. Els millors es troben a l’Alt Maestrat, amb una mitjana de 19.305 euros; a la Plana Alta, 19.415; i als Ports, 19.556 euros. Els més baixos es tornen a trobar a la Marina Baixa (13.532 euros), a la Marina Alta (13.238) i al Baix Segura (12.424).
