La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar De la colla a la guenga. Memòries, xarxes i estratègies de l’emigració valenciana als EUA (1920-1933), de María José Garcia Hernandorena, dins de la col·lecció Estudis Universitaris. Antropologia, dirigida per les antropòlogues Josepa Cucó i Beatriz Santamarina.
L’emigració de valencians als EUA de les primeres dècades del segle XX i les seues conseqüències en la societat del País Valencià és un fenomen molt desconegut, tot i que va ser molt important i va afectar molt comarques com ara la Marina Alta (a Orba, per exemple, més del 40% de la població va migrar als Estats Units), la Safor, la Ribera Alta, i el Comtat, en les quals se centra l’estudi. Es calcula que entre el 10% i el 20% del total de migrants de l’Estat als EUA van ser valencians.
Aquest corrent migratori es va inserir dins d’un flux més ampli i global que va portar desenes de milers de persones cap al continent americà entre finals del segle XIX i principis del segle XX: treballadors de països del sud i l’est d’Europa cap als grans centres industrials i productius del nord-est dels EUA. Majoritàriament, eren homes, amb escassa qualificació professional i elevada taxa de retorn.
La tesi de l’autora és que les colles, de parentiu i d’amistat, van facilitar l’emigració des de pobles concrets a zones determinades, que van ajudar a trobar allotjament i feina, sobretot, a partir de reclutadors o persones claus, com els caps de colla. D’ací ve el títol: De la colla a la guenga (de l’adaptació de l’anglés gang, banda o grup).
L’objecte del llibre és fer memòria: activar la recuperació de records i experiències relacionades amb aquest corrent migratori. Pretén omplir un buit i seguir les seues petjades i la presència de tants valencians. El volum és el resultat d’entrevistes biogràfiques, anàlisi de contingut de documents personals (cartes, diaris, autobiografies, fotografies) amb la finalitat de reconstruir algunes de les xarxes migratòries que van dur milers de jornalers valencians a treballar a les fàbriques i foneries, a la construcció de vies i carreteres nord-americanes, així com els efectes del seu retorn.
Mª José Garcia Hernandorena (Carlet, Ribera Alta, 1967) és llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia, amb l’especialitat d’Antropologia Social, per la Universitat Complutense de Madrid. L’any 2018 va obtindre el doctorat en Ciències Socials per la Universitat de València. Guanyà el VIII Premi d’investigació Joan Francesc Mira, concedit per l’Associació Valenciana d’Antropologia (AVA), amb un treball fruit de la seua tesi doctoral, que analitza el fenomen de l’emigració valenciana als EUA durant el primer terç del segle XX a través de testimonis i documents personals. En l’actualitat treballa a l’Asociación de Antropología del Estado Español (ASAEE), i desenvolupa recerca en l’àmbit de l’etnologia i l’antropologia, sent el seu objecte d’investigació les memòries: com es transmeten, la importància del gènere o la seua materialitat, entre altres.
