El monestir de les Virtuts, a Villena (l’Alt Vinalopó), també denominat santuari de Nostra Senyora de les Virtuts, està situat en un paratge natural de la pedania homònima, al costat d’una antiga llacuna, actualment dessecada, a prop de la font del Xop.
Sembla que l’origen va ser una ermita de finals del segle XIV, de la qual encara queden restes a la cripta. Segons la tradició, el 1474 els veïns de la ciutat van fugir a aquest lloc durant una epidèmia de pesta i allí van proclamar la Mare de Déu de les Virtuts nova patrona i «advocada contra la pesta».
No obstant això, no hi ha constància històrica que aquesta data siga la correcta, ja que la primera notícia que es té d’aquesta ermita és en una ordre dels Reis Catòlics datada el 30 de juliol del 1490 en la qual es conta que els veïns van tornar a fugir allí a causa d’una altra epidèmia de pesta. I n’hi ha constància d’una el 1476, coincidint amb la revolta contra el Marqués de Villena.
Això explicaria que es triara una nova patrona en substitució de l’antiga, la Mare de Déu de les Neus, lligada als odiats marquesos de Villena. Aquest assumpte està documentat de forma molt clara en una carta de l’emperador Carles V, datada el 21 de maig del 1551.
Posteriorment, el monestir va ser ocupat pels monjos agustins. La imatge que ofereix hui el santuari data del segle XVI (en concret, del 1581, segons la data inscrita en una clau de l’església).
L’accés al conjunt, per una porta renaixentista ubicada al costat est, condueix a un pati rectangular de dos pisos. La part baixa s’ordena mitjançant arcs carpanells de maó. El pis superior presenta finestres balconeres. Les galeries del claustre es cobreixen amb revoltons i bigues de fusta cara vista. L’església consta d’una nau principal i dues laterals de menor grandària.
