El monestir de la Mare de Déu del Miracle, a Cocentaina (el Comtat), de monges clarisses, ocupa l’ala nord del palau Comtal i, des del punt de vista artístic, és la part més interessant.
Forma una unitat amb el palau, tot i que té un accés propi per una de les torres. Les diferents dependències s’estructuren al voltant d’un pati i un hort. L’església del convent, que no té rellevància des de l’exterior, ja que no té portada ni decoració, presenta a l’interior una profusa decoració barroca.
Va començar a construir-se el 20 de setembre del 1656 per decisió de la família dels Corella, propietària del Comtat. El 20 de gener del 1670 va ser traslladada la Mare de Déu del Miracle al nou temple, per la qual cosa es dedueix que les obres ja devien haver acabat. L’advocació està relacionada amb la llegenda del miracle ocorregut el 19 d’abril del 1520, quan, segons les cròniques, la icona de la Mare de Déu va plorar 27 llàgrimes.
La façana es caracteritza per l’absència total de decoració. Una enorme portalada de mig punt hi dona accés. A l’interior, hi ha diverses obres d’art, entre les quals cal destacar el retaule de Santa Anna amb Maria i l’Infant, del segle XV; una icona bizantina de la Mare de Déu del segle XVI, i el reclinatori del comte.
A més, compta amb la col·lecció d’obres del pintor napolità Paolo de Mattei, donada pel comte Francisco de Benavides el 1697. Un altre artista italià, Antonio Aliprandi, és l’autor de la decoració de la capella Major, obra escenogràfica d’estil barroc decoratiu executada entre 1704 i 1705.
També hi ha altres elements rellevants, com ara el sòcol de taulells del segle XVII, la trona, la porta de la sagristia, dos quadres del cambril, una làpida de marbres amb inscripció de bronze al peu de l’altar i un escut dels comtes d’estuc policromat situat sobre l’arc del presbiteri al qual acompanyen dues figures al·legòriques i querubins, pintats al mateix arc.
El campanar de l’església té dues campanes, anomenades Maria i Sant Miquel (o les Monges), datades de 1747 i 1940 respectivament.
