El pintor i restaurador Toni Espinar ha dut a terme a Ròtova un mural de 612 m2, un dels més grans del País Valencià, dedicat al nostre poeta més universal, Ausiàs March. L’obra està situada a la Nau d’Usos Múltiples de la població.
La intervenció parteix d’una proposta de millora paisatgística al polígon industrial, ubicat a l’entrada del municipi, i és la segona d’aquestes característiques que s’hi ha dut a terme, per tal de minimitzar l’efecte de les naus sobre el poble. Forma part de les aportacions presentades per l’empresa encarregada de millorar l’àrea industrial, sense cost per a l’Ajuntament. «Volem millorar paisatgísticament l’entrada del municipi i aportar un recurs atractiu per a Ròtova», han assenyalat els responsables.
En aquest mural apareixen Ausiàs March (1400-1459), la primera i la segona muller, Isabel Martorell i Joana Escorna, i el també poeta i pare d’Ausiàs, Pere March. En la composició, hi ha fragments dels versos d’ambdós poetes: «La vida és breu i l’art es mostra llonga» (A.M.); «Jo em meravell com no hi veu qui ulls té…» (P. March), i referències als senyals que utilitzava per referir-se a les destinatàries de les composicions: «amor, amor», «llir entre cards»… També, a la mort, un altre tema central de la seua poesia.
Ausiàs March fou cavaller i falconer major reial, i senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa: al mural, ho indiquen el falcó central, i els conreus de la canyamel i el raïm. També inclou altres referències històriques, com ara el senyor de Ròtova, Joan de Fluvià, contemporani d’Ausiàs March, que va promoure millores en el sistema hidràulic de reg, i el pont d’Elegreix, que conduïa les aigües de la séquia mare de Ròtova a Alfauir, per damunt del barranc que separava els termes. Així mateix, hi tenen importància les muntanyes de la vall de Vernissa, que presenten continuïtat amb el mural del costat, situat prop de la vil·la romana de la Sort.
L’Ajuntament de Ròtova ha destacat que «el mural és una millora que funciona com un recurs afegit al nostre patrimoni, i parla d’uns béns que també són nostres, materials i immaterials. Funciona, també, com a espill, amb el patrimoni natural de la vall de Vernissa i amb el monestir de Sant Jeroni, on es troba la cripta familiar dels March».
