La muralla de Tabarca, a Alacant, va començar a bastir-se el 1769, segons el projecte de l’enginyer militar Fernando Méndez de Ras, encarregat també de planificar la resta de les edificacions de l’illa. A diferència de la planificació urbana, el perímetre de la muralla s’adapta al de l’illa.
Està construïda en pedra, amb les cares exteriors en carreu. Té cordó i avantmuralla, amb zones voltades internes. Els bastions tenen angle d’atac molt obert i a les cantonades hi ha llucanes de pedra o fusta.
En l’actualitat, alguns trams estan molt deteriorats i, fins i tot, enfonsats a la mar. Els merlets pràcticament han desaparegut. Tot i això, des de la dècada de 1980 s’han dut a terme diverses obres de reconstrucció i rehabilitació.
Presenta tres portes d’estil barroc: la de Llevant o de Sant Rafel, situada a l’est, que és la via de comunicació entre la ciutat i el camp, on hi ha el port; la de la Trancada o de Sant Gabriel, orientada a l’oest, que dona pas a l’antiga pedrera d’on es va extreure la pedra per a les edificacions de la població, i la de Terra, d’Alacant o de Sant Miquel, que s’obri a una cala xicoteta on estava el port, del qual només en queda constància pel reduït espigó format per la roca natural. No va tindre cap protecció externa i sobre ella es va situar un dels bastions més importants de la ciutat, el del Príncep.
Va ser declarada Conjunt Historicoartístic el 1964, juntament amb la resta de l’illa. A més, està protegida pel Pla Especial de Protecció de l’Illa de Tabarca, que va aprovar l’ajuntament d’Alacant.
