La masia fortificada de Cucalón, a Altura (l’Alt Palància), és un conjunt d’habitatges protegits per una murada exterior i que donen a un únic pati interior, situada a 15 km de la vila, al camí de la Murta.
Constitueix un exemple de construcció de cases rurals d’origen islàmic on els habitants dels voltants podien refugiar-se, ja que els centres urbans o castells estaven lluny. El primer propietari del qual hi ha constància és de l’aragonés Fernando Gonzalo de Azagra.
El 1539 va passar als dominis de la cartoixa de Valldecrist, fins a la desamortització de Mendizábal al segle XIX. En aquest moment, cap al 1835, la masia disposava de «celler, corral de ramat, ventador, paller, era de trillar i uns 274 jornals de terres, ruscs i vinya». Aleshores, el recinte va ser comprat per un militar de l’exèrcit espanyol, i posteriorment, per la família Cerveró.
Conserva l’estructura original, anterior a la Cartoixa, destinada a combinar les finalitats agrícoles amb les defensives.
A l’interior, hi ha una capella, la casa del masover, uns cellers i uns cups per a premsar el raïm i obtindre’n el vi. Precisament, el cultiu vinícola es va introduir arran de la influència dels cartoixans, junt amb el de cereals i oliveres i l’explotació ramadera.
El mur exterior que tanca el conjunt presenta espitlleres per a la defensa del recinte.
