L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Susanna González Turigas a Enric Umbert-Rexach amb motiu de la celebració de l’edició de la vídeo-lectura no.100 de Tornaveu-Poètic. «La paraula Tornaveu es refereix al lloc on, als teatres, s’amaga l’apuntador. Representa un suport, una empenta a la veu. El que pretenem és contribuir perquè les obres dels poetes siguin més conegudes, llegides i escoltades», explica Umbert-Rexach. Quant a la gènesi, diu que va ser atzarosa: «Fa un parell d’anys, estava fent una ressenya d’un llibre de Manuel Forcano. La meva amiga, actriu, cantant i rapsoda, Txell Sota, em va proposar acompanyar la ressenya amb una vídeo-lectura que ella havia fet amb un amic seu. Vaig trobar la idea magnífica i vaig enviar la ressenya a la revista Núvol. Va funcionar molt bé».
D’altra banda, Francesc Viadel recomanaFusta de Carrasca, de Manel Alonso, publicada per Edicions del Bullent, «una història, val a dir, on a penes hi ha ficció, la d’una nissaga de migrants de classe treballadora procedents de l’esquerpa planúria manxega», assenyala Viadel. De fet, narra com els avantpassats de la seua dona «arriben durant la postguerra des d’Ossa de Montiel a Pouet, el nom amb què Alonso ha batejat Puçol sobre la geografia del qual ha edificat bona part del seu univers literari».
En aquest número, Lourdes Boïgues s’endinsa enAmira. L’última flor de La Muntanya, de Just I. Sellés, una novel·la publicada el 2019 per Edicions La Muntanya, marca creada pel mateix autor. Una obra basada en la llegenda del barranc de l’Encantada, al Comtat, en què, en primer lloc, destaca Boïgues, «hi ha la vessant històrica, amb personatges reals com ara el rei Jaume I o la seua esposa Violant, l’emir Zayyan o el visir Al Azraq». «L’argument és, doncs, un recorregut molt vívid pel nostre passat», remarca.
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Ricard Torra ressenya La unitat d’Espanya com a valor polític. Una arqueologia intel·lectual, d’Antoni Simon Tarrés, catedràtic d’Història Moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona. El llibre, publicat per Afers, «té dos grans objectius: d’una banda, dur a terme una “recerca arqueològica” –en el sentit foucaultià del terme– que aspira a la descoberta i sistematització de les “històries” del concepte “unitat d’Espanya”; d’altra banda, esdevenir una eina útil a l’hora de lluitar contra l’ús i abús de la història a l’hora de justificar “subjeccions del passat, del present o del futur projectat” que, segons Simon, “són incompatibles amb els valors fonamentats de la convivència lliure i democràtica”», indica Torra.
Finalment, Teresa Gomis Baixauli ens parla de la lectura en format electrònic, en concret, d’eBiblio, un servei en línia de préstec de llibres, revistes i periòdics en format electrònic i audiollibres que s’ofereix a través de les biblioteques públiques espanyoles, amb l’excepció de les biblioteques de Catalunya i País Basc, que compten amb projectes autonòmics propis. Es tracta d’un servei públic coordinat i impulsat per la Subdirecció General de Coordinació Bibliotecària del Ministeri de Cultura i Esport en col·laboració amb les comunitats autònomes.
I sabrem quin són els llibres més llegits en eBiblio del País Valencià.
