Aquest dissabte, l’organització Salvem Cala Mosca ha convocat una manifestació a les 12 del migdia que partirà des de l’estació de trens d’Oriola, capital del Baix Segura. El motiu és el rebuig contra el projecte urbanitzador que amenaça l’últim tram costaner del terme municipal que resta sense ciment. Una empresa privada projecta la construcció de 2.200 vivendes en aquest indret de 44 hectàrees. El seu desenvolupament no és possible perquè resta pendent de l’aprovació d’una modificació del pla parcial, que ha d’adaptar la resolució complementària de la Declaració d’Impacte Ambiental, que estableix canvis en l’ordenació del sector. L’Ajuntament de la ciutat, en mans del PSPV i de Ciutadans des que a l’abril formalitzaren la moció de censura contra l’alcalde del PP, Emilio Bascuñana –que fins aleshores també havia governat amb Ciutadans– és qui ha d’aprovar aquesta modificació. A hores d’ara no es preveu aquest desenllaç, però les entitats ecologistes temen que acabe sent una realitat.
I és que el regidor d’Urbanisme del govern oriolà actual continua sent el mateix que el de l’anterior executiu local, José Aix, líder de Ciutadans que sempre s’ha mostrat obert i disposat a urbanitzar aquest territori. Carolina Gracia, alcaldessa actual (PSPV), per contra, sempre s’ha manifestat contrària a la urbanització de Cala Mosca –fins i tot acudia a les manifestacions quan era líder de l’oposició–, però els ecologistes asseguren que la gestió d’aquest projecte s’està portant amb una discreció que els fa desconfiar. El govern local va convocar una primera taula de negociació amb l’empresa promotora, el Grup Gomendio, amb qui es volien estudiar alternatives a la urbanització, atès que en cas de tombar aquest projecte l’empresa promotora hauria de ser indemnitzada.
«Els acords no s’estan complint», assegura Karlos Bernabé, regidor de Canviem, marca oriolana de l’esquerra alternativa que va facilitar la moció de censura que va convertir Gracia en alcaldessa. Canviem no va accedir al govern local, però va establir una sèrie d’acords amb el nou executiu, entre els quals hi havia la garantia de no urbanitzar Cala Mosca. Bernabé fa aquesta afirmació admetent que «no es pot demanar a l’alcaldessa ni a cap altre suspendre una tramitació d’obra, atès que el promotor té uns drets adquirits i cal buscar una eixida política». Però segons Bernabé, els socialistes estan actuant de tal manera que les sospites sobre la urbanització d’aquest terreny, un desenllaç evitable, estarien fonamentades.
El regidor cita Vicente García Nebot, director general d’Urbanisme, adscrit a la Conselleria de Política Territorial, liderada per la consellera Rebeca Torró, també del PSPV. Nebot va negar l’autoritat d’un informe de la delegació de Carreteres del Ministeri de Transports, també en mans dels socialistes, que va determinar que el projecte no tenia en compte l’accés per carretera que s’hauria d’habilitar en cas que tire avant. El director general d’Urbanisme de la Generalitat va negar el caràcter vinculant d’aquest informe quan va ser qüestionat per l’Ajuntament d’Oriola, cosa que teòricament permetia continuar amb la tramitació del projecte.
Són fets que es van desenvolupar ara fa un any, i tot i que una vegada Carolina Gracia va ser investida alcaldessa ella mateixa ha explicitat la voluntat de «preservar els últims quilòmetres de costa verge que queden al nostre municipi», el fet és que l’expedient resta en fase de tramitació. Segons l’oposició, el que s’hauria d’estar estudiant, i lamenten que no s’estiga fent, són alternatives al projecte urbanitzador, que requeririen la compensació econòmica al promotor o una combinació entre aquesta solució econòmica i la possibilitat de desenvolupar el pla en un altre espai del municipi.
En aquest mateix sentit, segons indica Miguel Ángel Pavón, president de l’entitat Amics de Serra Escalona i vicepresident d’Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant (AHSA per les seues sigles en castellà), dues de les associacions de les que donen suport a la manifestació de dissabte, la Generalitat podria haver sigut «més contundent» contra el projecte i té l’oportunitat de desclassificar el sòl de Cala Mosca amb un pla d’acció territorial delimitat al Baix Segura que catalogara aquest terreny com a peça fràgil del litoral, atesa la protecció que requereix per a garantir la supervivència de la fauna autòctona. Pavón també destaca que el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) del 2018 va evitar convertir aquest sòl en no urbanitzable de manera immediata. «La disposició transitòria del PATIVEL deia que si en cinc anys no s’iniciaven les obres d’urbanització el sòl passava a ser no urbanitzable, i és normal que el promotor tinga pressa per començar les obres. Podrien haver sigut més contundents», insisteix Pavón referint-se a la Conselleria de Política Territorial, encarregada de dissenyar el PATIVEL.
Al seu torn, l’oposició també alerta que aquest projecte urbanístic no té «cap garantia» d’abastiment hídric, i denuncien que no s’ha projectat cap infraestructura amb aquesta intencionalitat. La urbanització de Cala Mosca, que s’ha anat retardant des de finals del segle XX per distints factors, es troba també condicionat per distints processos judicials encara no resolts, però es tem que les obres s’inicien abans que els plets siguen resolts. «Només cal mirar que la regidoria d’Urbanisme està demanant informes a l’empresa que gestiona l’aigua a nivell municipal per a constatar que hi ha un interès important a que tot vaja ràpid», adverteix Karlos Bernabé.
Des de la plataforma Salvem Cala Mosca, Andrea García, la seua presidenta, també confirma aquestes sensacions. «Hem parlat amb els socialistes en un parell d’ocasions i no aconseguim saber quina postura tenen, però constatem que no fan molt per evitar la urbanització de Cala Mosca», lamenta. I sospita, al seu torn, que la taula de negociació esmentada amb l’empresa promotora «era una manera de fer veure que feien alguna cosa, perquè no n’hem tornat a saber res i des d’aquell moment no han mogut fitxa». Per últim, García també indica que els arguments que els arriben des del govern municipal a l’hora de plantejar el rebuig a la urbanització és que «no és tan fàcil aturar-la, i ho diuen emparant-se en raobs com “les obligacions administratives”, cosa que ens fa témer que volen aprovar el projecte».
Els col·lectius per la protecció del territori recorreran els carrers d’Oriola i recolliran signatures a la Conselleria de Territori per a evitar la urbanització. Les entitats també denuncien la manca de sensibilitat tradicional que han mostrat els ajuntaments d’aquesta ciutat envers la protecció mediambiental. Tot en un moment en què a l’altre extrem del municipi, a tocar del Pilar de la Foradada, a l’espai conegut com a Mil Palmeras també es projecta un pla urbanístic de 160.000 metres quadrats en segona línia de platja que implicaria la massificació del terreny. Les entitats ecologistes han presentat al·legacions contra el miler de cases que s’hi volen construir amb l’afectació corresponent, també contra la fauna autòctona. Els ecologistes interpreten ambdós projectes com «part del mateix fenomen depredador que tant de mal ha fet al municipi».
