Dissabte passat va morir Llorenç Soldevila i Balart, pare de les Geografies literàries dels Països Catalans. Com diríem els valencians, ha faltat i, certament, serà una absència que notarem durant molt de temps perquè Llorenç és una d’aquelles persones que realment «fan falta». La seua implicació en diferents projectes relacionats amb la literatura i el paisatge seria innombrable i el llistat convertiria un intent de record entranyable en una enumeració gairebé feixuga per la seua extensió.
Però, si entre tots els companys, amics, coneguts, col·laboradors, hagueren de triar un tret principal, potser estarien d’acord que fora la passió encomanadissa pel territori i la cultura catalana amb un concepte de conjunt de tota la nostra literatura i d’aquests petits països que l’escriuen. Aquesta visió inclusiva, que es podia reconéixer i sentir pel seu afecte, és un fet que mereix tot l’agraïment des del sud —segurament també des del nord i la resta de perifèries—, ja que sovint ens percebem una mica deixats de banda. És per això que diumenge, al darrer adéu que els sis amics representants d’alguns dels principals vessants de la seua vida li dedicaren, destacaren la seua estima pel nostre País Valencià.
Ben cert que d’una punta a una altra de la nostra geografia havia xafat, si podia, els indrets dels quals parlava en eixe univers literari que tan sàviament va bastir. Des del sud, el recordem ara amb algunes de totes eixes mostres d’amistat a aquesta terra.
Durant els anys en què Llorenç va exercir de professor de secundària, tots els companys que passaven pel seu centre van conéixer ja la seua especialització i deler per la literaturització dels espais. És per això que, quan portaven a terme la seua tasca en uns altres llocs, tornaven sovint amb alguna activitat d’intercanvi amb la fi de gaudir del guiatge del mestre. Entre aquestes experiències, va sorgir la proposta d’una antiga companya de l’institut de Mataró, Isabel Soler, que quan ja feia classe al Sant Vicent Ferrer de València, va organitzar acompanyada d’una companya, Miracle Server, un intercanvi entre tots dos centres. Soldevila va actuar de guia i amfitrió complet i els va tornar la visita a València amb el seu alumnat. Durant una setmana, al 2001, van desenvolupar un programa amb el nom de «Ruta Literària i Cultural pel País Valencià» i que recorria, a banda del cap i casal, Peníscola, Sagunt, Gandia, Castalla, Alcoi, Elx o Calp. En aquesta immersió en la realitat valenciana, van assistir a xarrades amb personatges com Paco Muñoz, Vicent Torrent, Eliseu Climent, Ferran Torrent, Josep Piera, Joan F. Mira o Andreu Alfaro; així com entitats culturals com ACPV i El Tempir d’Elx. Una visita que anys després encara recordava entranyablement quan al volum del País Valencià inclou les dues professores en les dedicatòries.
Just aquest volum s’inicia amb un Univers literari ben especial, el dedicat a Altea i a Carmelina Sánchez-Cutillas, després d’una visita al poble amb una ruta guiada per Joan Borja: «Benvolgut Joan: t’escric per convidar-te que entris a Endrets.cat i vegis les conseqüències immediates que va tenir la vinguda a Altea i el teu excel·lent guiatge. Tot va ser arribar a casa i tenir una necessitat irrefrenable de plasmar sobre el paper tot el que em va suggerir la ruta. És veritat que, prèviament, ja havia triat fragments de Matèria que m’havien seduït…, però com sempre, tot va ser trepitjar i viure els llocs i validar l’oportunitat de la tria de lloc i text. Sàpigues que Altea és el primer univers literari del País Valencià a quedar més o menys fixat a la Geografia literària. No ho pot dir tothom!»
Des d’aleshores, els articles sobre Altea i la insigne escriptora es van repetir fins arribar a l’edició definitiva de Geografia literària: «Bona nit, benvolgut Joan: em fa il·lusió poder-te enviar com a present de Nadal l’univers literari que dedico a Matèria de Bretanya per anar al volum 12 i darrer de la Geografia literària. De moment, els vaig publicant un cada mes a les pàgines del suplement de Cultura d’El Punt Avui. El poso a les teves sàvies mans perquè em comentis tot allò que et sembli millorable, crec que l’autora i Altea es mereixen el bo i millor de part nostra».
Curiosament, l’aventura editorial d’aquest volum comença i acaba a Altea, ja que gràcies a la Càtedra Enric Valor —dirigida per Joan Borja—, es va poder aconseguir el finançament que necessitava per a publicar-lo de la Generalitat Valenciana. No debades, també el mestre Borja forma part destacada de la dedicatòria als valencians.
Però, si hi ha un projecte que es proclama hereu de la tasca Soldevila és Geografies literàries 3.0, el projecte interuniversitari on participen universitats de la Xarxa Vives i professorat de secundària. Geolit explora les possibilitats dels itineraris just en el sentit que Soldevila ha transmés en la seua monumental Geografia literària. Dirigit per Alexandre Bataller i Héctor H. Gassó, ha comptat des del principi amb la col·laboració de Soldevila, tal com afirma Bataller: «Llorenç Soldevila va ser el germen del creixement del grup d’innovació Geografies Literàries, des del I Congrés Geografies Literàries que celebràrem a València i on ell va participar generosament en la ponència inaugural, el 24 d’abril de 2012, parlant de rutes literàries i del projecte Endrets, que resumeix bona part del seu llegat. Des d’aleshores, durant més de deu anys, any rere any ens hem anat veient, col·laborant en els diferents projectes del grup Geografies Literàries, tant des de la investigació acadèmica com des de la innovació educativa. Llorenç ha estat una presència constant i l’hem vist a la Universitat de Vic i sobretot al País Valencià, que tant estimava i coneixia».
Soldevila ha participat també enguany en les Jornades que se celebraren a Dénia a la primavera i va excusar la seua absència al congrés d’octubre per motius de salut familiar, dels quals volia tindre cura després d’unes setmanes d’activitat contínua en diferents compromisos acadèmics, com ara un simposi a l’Alguer. Ell mateix esmenta A.Bataller en la dedicatòria del País Valencià com a «lleial amic i col·lega que batalla incansable per l’expansió de les rutes literàries»
Certament, aquesta estimació pel País Valencià s’ha mantingut constant i aquest mes de setembre encara va organitzar una ruta per Sueca, guiada per Víctor G. Labrado, on va portar companys i amics del Principat a conéixer el poble de Fuster i els seus principals paratges i escriptors.
Mestre Soldevila, aquesta última ruta no et pertocava encara. Gràcies per haver fet dels camins que ens uneixen, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, uns espais més rics que, gràcies a la paraula, encara ens agermanen una mica més. Seguirem llegint les dreceres seguint l’empremta del teu mestratge.
