La confluència plantejada per Esquerra Unida per concórrer a els eleccions municipals d’Alacant encara queda lluny de ser una realitat. Però el cert és que la coalició, que viu un dels moments més delicats –no compta amb cap regidor a l’Ajuntament d’Alacant per primera vegada des de la recuperació democràtica, exceptuant la legislatura del 2007-2011–, ha sigut capaç d’atraure representants polítics de tots els partits d’esquerres a la presentació de la seua seu electoral.
Després de la disputa interna al si de la coalició per l’ús de la seua seu tradicional, que va quedar durant uns dies només disponible per al Partit Comunista, Esquerra Unida va decidir obrir una seu pròpia pensant en les eleccions que arribaran la pròxima primavera. Tot i que els problemes esmentats ja s’han resolt, aquesta seu es continuarà utilitzant, i era presentada dimarts a la vesprada en un acte que comptava amb la participació dels principals referents de la coalició a la ciutat. Hi parlaven Elena Baeza, del col·lectiu juvenil de la coalició; els candidats Manolo Copé i Lucía Ibáñez i també dos membres ben destacats del partit. En primer lloc Enrique Santiago, diputat al Congrés, qui des de la distància feia una crida a contribuir per a mantindre el pacte valencià del Botànic. L’última a parlar era Rosa Pérez Garijo, consellera Participació, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana.
Ella mateixa, en declaracions a aquest diari, reivindicava el paper d’Esquerra Unida com el d’una coalició «molt ben consolidada entre la ciutadania i entre els moviments socials i amb capacitat per a contribuir a un canvi en l’Ajuntament». Preguntada per la possibilitat de crear una confluència electoral amb els partits situats a l’esquerra del PSPV, la consellera explicava que el seu partit «sempre ha treballat en aquesta direcció, des de fa dècades», i afirmava també treballar per una confluència més enllà d’Alacant, també a les Corts valencianes, un objectiu que reconeix que és més «complicat», tot i que «menys de com ho era fa quatre anys».
Tot i que aquest objectiu és ben difícil a Alacant i encara més a la cambra valenciana, el cert és que l’estrena oficial de la seu rebia visites de representants de tots els partits. També del PSPV, amb la candidata a l’alcaldia, Ana Barceló, fins fa pocs mesos consellera de Sanitat. Eren ben simptomàtiques, pel que fa a la voluntat de teixir aliances de cara a la campanya, les paraules de Manolo Copé, candidat a l’alcaldia amb Esquerra Unida, adreçades a Barceló, de qui deia recordar la seua tasca com a consellera durant la pandèmia, elogiant-ne la gestió i demanant, públicament, un aplaudiment per a ella. També era simptomàtic l’acompanyament de Barceló, que arribava a la seu d’EUPV al costat d’Eva Montesinos, qui no va poder substituir Gabriel Echávarri després de la seua dimissió el 2018 pel vot negatiu de qui havia sigut regidora de Podem, Nerea Belmonte; i de Carlos Giménez, exregidor d’Alacant amb el PSPV, exassessor de Barceló a la Conselleria i un dels escuders més destacats d’Ángel Franco, el dirigent orgànic del PSPV a Alacant.
Pel que fa als partits cridats a confluir en una candidatura de l’esquerra alternativa, hi havia Xavier López i Vanessa Romero, regidors d’Unides Podem i triats novament caps de llista per la formació morada; els regidors de Compromís, Natxo Bellido i Rafa Mas –aquest últim serà candidat dels valencianistes–, així com de la número dos dels valencianistes al 2023, Sara Llobell; i Mikel Forcada, referent d’Esquerra Republicana a Alacant, amb qui Esquerra Unida ha mantingut converses amb la voluntat, també, de confluir. També hi havia representants d’UGT o d’Acció Cultural del País Valencià, entre altres entitats.
Tot i que la unitat electoral d’aquests partits encara queda lluny, aquests mesos es preveu que es pressionarà en aquesta direcció per a fer-la possible i així fer també més factible el desbancament del PP de l’alcaldia a la ciutat, que compta amb moltes opcions per a continuar-hi, tot i que si ho fa a partir del 2023 seria, previsiblement, amb el suport encara més necessari de l’extrema dreta de Vox, que es pot veure reforçada després de les pròximes eleccions.
