La periodista i escriptora Gemma Ruiz ha guanyat el 63é Premi Sant Jordi amb la novel·la Les nostres mares, un homenatge a les dones nascudes als anys cinquanta. El guardó s’ha entregat en la 72a Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Cultural, que s’ha celebrat aquest dimarts al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona. Al llarg de la vetllada, s’ha lliurat el 25è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions a Marc Vintró per Unes ganes salvatges de cridar; el 64é Premi Carles Riba de poesia a Jordi Llavina per Un llum que crema, i el 49é Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil a Gerard Guix per Un far a la fi del món. En aquesta edició dels guardons, el 60è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a joves ha quedat desert.
Les nostres mares, escrita per Gemma Ruiz (Sabadell, Vallès Occidental, 1975), ha sigut la novel·la guanyadora del 63è Premi Sant Jordi. Es tracta d’un homenatge a la generació de dones nascudes als anys cinquanta, enmig de la dictadura franquista. Aquesta història «feliçment feminista» es narra a través de 10 personatges que representen diverses generacions, orígens i classes socials. L’autora d’Argelagues i Ca la Wenling viatja des de l’actualitat als anys de joventut de les protagonistes.
Feia 19 anys que una dona no guanyava el Premi Sant Jordi. L’última, l’escriptora Carme Riera. Les nostres mares arribarà a les llibreres al febrer del 2023 de la mà de Proa. El 63è Premi Sant Jordi, convocat per Òmnium Cultural, té una dotació de 60.000 euros i s’hi han presentat 40 obres.
Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1975) ha rebut el 25é Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per Unes ganes salvatges de cridar. La ràbia que tenim a dins és el centre d’aquests nou relats que mostren un món que no té marxa enrere, desolat per l’arrogància humana, on la gent ha deixat el bosc per la civilització. Cada conte té un plantejament i un escenari diferents, tot i que tots ells mostren un malestar vital o social.
Convocat per Òmnium, Edicions Proa i la Fundació Enciclopèdia Catalana, el Premi Mercè Rodoreda té una dotació de 6.000 euros. S’hi ha presentat 49 obres. Proa serà l’encarregada de publicar-la al febrer del 2023. L’autor és llicenciat i doctorat en Filosofia per la Universitat de Barcelona.
El poeta Jordi Llavina (Gelida, Alt Penedès, 1968) ha rebut el 64é Premi Carles Riba de poesia per Un llum que crema. El llibre, que es divideix en set parts, aprofundeix en la relació entre la memòria i l’efecte del pas del temps. I ho narra a través d’anècdotes com la història del vaixell Endurance, rescatat del fons del mar a l’Antàrtida més d’un segle després, o la d’una casa abandonada en un poble del Baix Camp. Llavina també aborda altres assumptes com el pes que té la llengua pròpia en l’experiència que es rep de la realitat o la importància del paper en l’articulació del pensament i les emocions. L’autor ha publicat huit poemaris i tres obres de narrativa.
Convocat per Edicions Proa, amb el patrocini de la Fundació Enciclopèdia Catalana, el guardó té una dotació de 3.000 euros. Proa publicarà l’obra el febrer de l’any vinent.
L’escriptor, dramaturg i professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès Gerard Guix (Vic, Osona, 1975) ha recollit el 49é Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Un far a la fi del món. El Max, de 14 anys, veu com la seua vida dona un gir quan el seu pare rep l’encàrrec de reformar un far en una illa remota i durant uns mesos tota la família s’haurà d’instal·lar allà. Un canvi que li arribarà al Max just ara que començava a tenir amics a l’institut i que havia començat una relació especial amb una noia.
El Premi Joaquim Ruyra està convocat per La Galera i la Fundació Enciclopèdia Catalana i dotat amb 6.000 euros. Elastic Books serà l’encarregada de publicar l’obra al març del 2023.
El 60é Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a joves ha quedat desert perquè, com ha detallat el jurat, «cap original reuneix els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura infantil en català». El jurat ha reconegut que ha sigut una decisió difícil i que escriure literatura infantil no és senzill.
Tal com ja es va anunciar fa uns dies, el periodista de TV3 Manel Alías ha rebut el Premi Muriel Casals de Comunicació 2022. El jurat, format per Sebastià Serrano, Núria Iceta, Sara Gonzàlez, Àlex Gutierrez, Odei A.-Etxearte, Albert Sàez i Mònica Terribas, va decidir atorgar el guardó al periodista de TV3 «per la seua acurada i arriscada cobertura de la guerra de Rússia a Ucraïna, oferint testimonis de primera mà a banda i banda del conflicte, amb una mirada política i social», i també per «una feina de més de vuit anys de pedagogia i informació com a corresponsal a Rússia a través dels mitjans públics i en llibres» com són Rússia, l’escenari més gran del món (2021) i L’última victòria de l’URSS (2022).
La traductora estatunidenca Mara Faye Lethem ha recollit el Premi Internacional J. B. Cendrós d’Òmnium Cultural per la seua «tasca incansable i de llarg recorregut» ajudant a internacionalitzar la cultura catalana a través de la traducció a l’anglès d’obres escrites en català. Faye Lethem ha traduït enguany When I Sing, Mountains Dance, d’Irene Solà, un dels títols destacats pel diari The Guardian entre els millors llibres de ficció de l’any i inclòs a la llista dels millors llibres de la Biblioteca Pública de Nova York.
