La cova del Bolomor, a Tavernes de la Valldigna (la Safor), és un jaciment arqueològic en què es va trobar la resta humana més antiga del País Valencià.
La seua columna estratigràfica allotja les proves que demostren l’ús que ha fet l’ésser humà del foc en una ampla seqüència temporal que va des del 300.000 aC fins al 100.000 aC, sent també la primera evidència de l’ús controlat del foc a la península Ibèrica. També s’hi han descobert restes lítiques i òssies, i fòssils d’homínids.
La cova del Bolomor, a Tavernes de la Valldigna (la Safor), és un jaciment arqueològic en què es va trobar la resta humana més antiga del País Valencià.
La seua columna estratigràfica allotja les proves que demostren l’ús que ha fet l’ésser humà del foc en una ampla seqüència temporal que va des del 300000 aC fins al 100000 aC, sent també la primera evidència de l’ús controlat del foc a la península Ibèrica. També s’hi han descobert restes lítiques i òssies, i fòssils d’homínids.
El 1867, el geòleg Juan Vilanova Piera i el naturalista Eduard Boscà, van explorar la cavitat i van recollir diferents mostres, posteriorment donades al Museu Arqueològic Nacional.
A principis del segle XX, la Cova del Bolomor ja era considerada com un dels jaciments més importants del País Valencià juntament amb la Cova de les Meravelles, a Alzira; la Cova del Parpalló, a Gandia, i la Cova Negra, a Xàtiva.
El 1935 van començar alguns treballs d’extracció de pedra mitjançant buidatge amb dinamita del dipòsit, que van ser abandonats quan la pedrera comença a exhaurir-se. S’estima que aquests treballs miners van destruir vora el 70% del jaciment arqueològic.
El 1989, i després de la visita de Joan Giner, un paleontòleg aficionat que havia visitat la cova el 1987 i va alertar de l’abundància de fòssils de vertebrats (dipositats posteriorment al Museu de Geologia de Barcelona), un equip interdisciplinar va iniciar una llarga i ininterrompuda campanya d’excavació arqueològica.
L’equip de Bolomor va localitzar el parietal pertanyent a un individu adult de «neandertal antic», localitzat en el nivell VI i amb una antiguitat de 130.000 anys.
Els pobladors de la Valldigna i la Cova del Bolomor durant el Pleistocé mitjà eren caçadors-recol·lectors. Les seues estratègies de subsistència i les seues formes de vida es basaven en l’aprofitament de l’entorn. La major part dels recursos alimentaris provenien de la caça, complementada puntualment, amb pràctiques carronyaires oportunistes, associades a la recerca d’aliments sense una pauta definida. És molt probable que la recol·lecció d’insectes, mel o vegetals completara la seua dieta, com fan pensar les marques dentals o les analítiques químiques d’isòtops de carboni i nitrogen.
