El castell de Cullera (la Ribera Baixa) forma part d’un conjunt d’arquitectura militar musulmana ubicat a la serra de les Raboses, un lloc estratègic des del qual es podia controlar el litoral i la desembocadura del Xúquer.
La fortificació es va alçar al segle X, a l’època califal. A començament del segle XI, es va integrar en el sistema de defenses de la taifa de València. El 1239 va ser conquerit per Jaume I. Segurament, es va completar cap al segle XIV.
Constava d’un primer recinte emmurallat, l’albacar vell, dins del qual hi havia el castell, dotat de torres de flanqueig i una torre principal de deu metres d’alçària. L’albacar nou, envoltat amb una muralla i cinc torres, està en un nivell una mica inferior.
Durant la Guerra dels dos Peres va ser pres pels castellans i recuperat pels aragonesos. Va servir de defensa contra els pirates barbarescs durant el segle XIV. Al segle XIX, va tornar a tindre importància militar en la guerra del Francés i les guerres carlines. Durant aquestes últimes, es va modificar la torre Major, demolint l’estança amb volta per a formar una plataforma per fusellers.
Entre 1891 i 1897, es va construir el santuari de Nostra Senyora del Castell, obra de l’arquitecte Josep Maria Belda. Aquesta edificació va suposar la supressió de l’albacar vell. Des del 1997, alberga el Museu Municipal d’Història i arqueologia.
