Plataforma per la Llengua va intervindre divendres passat, 2 de desembre, al Fòrum sobre les Qüestions de les Minories de l’ONU, celebrat a Ginebra, per denunciar la complicitat de l’Estat espanyol amb els delictes d’odi contra els catalanoparlants i per demanar al relator especial de l’ONU per a les Minories, Fernand de Varennes, que intervinga perquè els estats perseguisquen aquest tipus de delictes. En concret, l’entitat li ha demanat que inste els estats a investigar el discurs de l’odi especialment a Internet, a establir mecanismes efectius i sancions per combatre’l, i a posicionar-se contra la circular de la Fiscalia de Delictes d’Odi d’Espanya, que va establir que els nazis també podien ser protegits per aquesta categoria de delictes.
En la seua intervenció, la mallorquina Maria de Lluc Muñoz, tècnica d’internacional de l’entitat, ha expressat la preocupació de l’ONG del català pel fet que a l’estat espanyol l’odi i la discriminació contra els catalanoparlants no només no es perseguisquen, sinó que fins i tot es fomenten. Muñoz ha fet referència a alguns casos recents d’internautes assenyalats i qüestionats per fer servir el català a les seues publicacions i els ha emmarcat en el nacionalisme espanyol que promou el mateix Estat.
Muñoz ha destacat en el discurs que «fa un parell d’anys, un dels diaris més destacats de l’Estat va publicar que més de la meitat dels internautes espanyols en l’actualitat se sentien catalanòfobs, i just aquesta setmana, els mitjans de comunicació espanyols i molts d’usuaris d’Internet van apuntar a una professora de català que va rebre nombroses amenaces de mort i violació, publicant la seva imatge, i fins i tot, hi va haver pàgines web de “notícies” que justificaren aquest odi perquè la professora “escrivia els seus tuits en català”, i explicant que això significava que odiava Espanya».
Aquest nacionalisme, com ha explicat la tècnica d’internacional, «defensa que la llengua i la identitat de la majoria s’imposin a les minories, en lloc d’aspirar a crear una comunitat política en què tots els grups lingüístics puguin participar fent servir les seves llengües». Per exemplificar-ho, la representant de l’entitat ha recordat que quan el relator especial de l’ONU va demanar que l’Estat respectara els drets lingüístics dels catalanoparlants, el govern espanyol no només va negar que els vulnera i que els catalanoparlants són una minoria lingüística, sinó que va al·legar que el relator oblidava «el valor de tenir una llengua comuna com a instrument de participació en la comunitat política».
