L’assut de la séquia de Mestalla, a Paterna (l’Horta Nord), està situat al mig del llit del riu Túria, concretament a la partida de la Closa, enfront del nucli urbà de Manises. Va ser construït, juntament amb la séquia, en època islàmica, entre els segles X-XI.
Segons els especialistes, és indispensable per al funcionament de la séquia de Mestalla. Ocupa el tercer lloc en ordre descendent del riu Túria pel marge esquerre, entre el de Mislata i el desaparegut de Favara. L’historiador Enric Guinot assenyala que, probablement, la séquia de Mestalla va ser el resultat de la unió de tres séquies més xicotetes (Petra, Rambla i Algirós, que ara són braços de Mestalla), encara en el període musulmà, i que aquesta decisió va implicar el bastiment d’un nou assut aigües amunt a l’actual posició, així com l’allargament de la séquia mare des de Campanar fins a aquest assut.
Fins a finals del segle XVI, com altres assuts de l’Horta, era una barrera de troncs, pedres i fustes, destruïda periòdicament per les riuades i refeta per la comuna de propietaris de Mestalla. Posteriorment, es va refer en pedra, una obra molt més cara, però més resistent.
La presa és un mur compacte i recte, instal·lat de manera lleugerament inclinada sobre el llit del riu, a base de grans carreus i argamassa, que afavoreix l’aprofitament el corrent de l’aigua i la derivació posterior. Presenta quatre esglaons de lloses de pedra de metre i mig d’ample cadascuna, que travessen tota la llera fins a recolzar-se sobre els promontoris rocosos del marge esquerre, on s’excavaria el primer tram de la séquia. Aquest és l’element més peculiar de la construcció hidràulica, ja que és únic entre tots els assuts de l’Horta de València.
La casa de comportes, assolada per la riuada del 1957 i reconstruïda posteriorment, consta de dos goles que permeten l’administració de l’entrada de l’aigua al caixer de la séquia de Mestalla, separades per un gran tallamar de pedra, sobre el qual es recolza la mateixa casa de comportes gràcies a dues arcades de rajola. Les dimensions totals del conjunt hidràulic no es poden conéixer perquè està parcialment aterrat, però es calcula que mesura uns setanta metres de llarg.
L’assut sempre ha estat propietat, usat i reparat per la comunitat de regants de dita séquia. Els arxius conserven alguna informació sobre les obres a partir de quan es va fer de pedra i calia més inversió per a les intervencions. De fet, fins al segle XX han estat diverses les riuades que han provocat desperfectes considerables. Un informe del 1870 sobre la crescuda del riu explica com l’aigua es va endur la porta de la casa de comportes, el torn i els pilars de l’almenara tandera.
Fonts: Càtedra L’Horta de València, Universitat de València | Viquipèdia
