A l’Albufera de València, la fauna i la flora autòctones, unes 350 espècies d’aus i 850 de plantes, suporten la pressió cada dia més gran dels residus de plàstic. Un material que sovint hi arriba des d’una distància considerable, atés que la llacuna rep les aigües de canals i séquies de llarg recorregut, en alguns casos de més de 40 quilòmetres.
Així, per exemple, des d'octubre del 2018 fins a març del 2021, el servei de neteja, dragatge i conservació de riberes, canals i séquies de l'Albufera hi va retirar un total de 752 metres cúbics de deixalles, una part molt important de la qual eren plàstics.
El setembre del 2019 la primera neteja coordinada de l'Albufera i l'entorn, organitzada per la Conselleria de Transició Ecològica i SEO/BirdLife, va recollir en poques hores 1.400 quilos de deixalles entre les quals destacaven alguns elements grans, com ara contenidors de fem, dipòsits de gasoil o separadors de trànsit; 240 quilos d'envasos plàstics; 70 quilos de recipients agrícoles, i 2.500 burilles arreplegades al voltant del port de Catarroja.
Ja llavors la Conselleria alertava del volum i el pes dels materials extrets, sobretot tenint en compte que hi ha barreres en alguns canals i séquies, i també de la gran quantitat de plàstics xicotets, d'extracció molt difícil, que es converteixen en microplàstics susceptibles de ser incorporats a la cadena alimentària.
Per això, malgrat les campanyes de neteja que es duen a terme periòdicament, institucions i organitzacions ecologistes consideren que cal conscienciar la societat de l’impacte que determinades accions quotidianes provoquen en un entorn tan sensible com aquest i en altres semblants.
Perquè l’amenaça de contaminació per microplàstics és un problema global, tal com assenyala un estudi publicat el mes passat a la revista Environmental Pollution, que alerta que les llacunes costaneres de tot el planeta pateixen una situació similar. Algunes de les més afectades són les que es troben a Lagos (Nigèria), Sakumo (Ghana) o Bizerta (Tunísia), a prop de grans nuclis urbans i sense sistemes de tractament de les escombraries ni de les aigües residuals. Les concentracions més elevades d’aquestes micropartícules s’han detectat a Barnes Sound i en altres llacunes en una àrea protegida al nord de la badia de Florida (Estats Units), un cas particular que s’explica pels huracans, que hi transporten els microplàstics des d’àrees contaminades.
Però, com hem vist, encara que a la península Ibèrica, les llacunes costaneres són relativament poc nombroses i petites en comparació amb altres sistemes del món, l’Albufera de València, els aiguamolls de l'Empordà, el delta de l'Ebre, el Mar Menor, a Múrcia, i el sistema lacunar de l'Algarve portugués també estan afectats i, per tant, aigües, sediments i organismes d’aquests hàbitats són receptors de microplàstics.
La investigació, dirigida pel catedràtic Miquel Canals, director del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB), revisa el progrés dels coneixements sobre la contaminació i avisa de l'abundància de fibres i fragments de polietilé, polièster i polipropilé en diversos ecosistemes.
«L’estat ambiental d’aquestes llacunes és variable i, a més, canvia al llarg del temps. Algunes pateixen els efectes de la contaminació d’origen urbà, industrial i agrícola, com ara l’Albufera de València o el Mar Menor, on fa poc s’han produït mortaldats massives de peixos per episodis d’anòxia», explica Canals.
En un altre treball, fet el 2021 per l'associació BIOagradables i Ambiens, amb finançament del Centre d'Innovació Las Naves i l'Ajuntament de València, a la platja de la Devesa del Saler, la franja d'arena que separa l'Albufera de la Mediterrània, es van fer anàlisis químiques de mostres de sorra arreplegada una vegada al mes durant tot l'any. El resultat obtingut per la investigadora de la Universitat de València, Olga Novillo, reflectia la presència de fibres de plàstic en el 100% de les mostres, arribant a 50 microplàstics per cada quilo d'arena de la zona, que, en aquest cas, rep la majoria de residus directament de la mar.