El castell de Moixent (la Costera) està situat en una muntanya des de la qual domina la població.
Les darreres excavacions hi han descobert restes d’un poblat de l’edat del Bronze, tanmateix, l’origen és probablement d’època almohade. Quant als aspectes constructius s’hi aprecien diferents estils i tècniques.
El 1244, després del Tractat d’Almisrà, va passar a la Corona d’Aragó; el 1351, va patir un setge durant les guerres d’Aragó i Castella, i el 1521, un altre durant la revolta de les Germanies. Els treballs arqueològics han mostrat algunes reparacions al segle XVIII.
A la part superior, es va crear un fossar per defensar-lo, i a la part est, un albacar. Des de la zona principal, partien les muralles de la població, que es conserven al costat de la fortificació.
En una muntanya adjacent, es va bastir la torre albarrana o exterior anomenada dels Coloms. Aquestes edificacions generalment estaven unides al conjunt per una muralla, i de vegades, com en aquest cas, aïllades. Tenia la funció de defensar el castell, el camí d’accés i, probablement, l’assut. Té planta baixa i dues altures. L’altura és d’11 metres des de la base interior i de més de 13 m en punt de màxima diferència.
Al llarg del temps s’ha anomenat de diverses maneres. Sovint, la denominació de torre dels Coloms pot resultar estranya entre els veïns de Moixent, on l’anomenen la torre Mora o simplement la Torre. Segons diuen, va ser utilitzada pels colombaires, d’on va prendre el nom.
Des del 1998, s’hi han dut a terme excavacions i obres de consolidació al conjunt.
