Si el dirigent del PP valencià, Carlos Mazón, volia utilitzar la Diputació d’Alacant –presidida per ell mateix– com a aparador de les seues propostes, el cert és que l’operació li està eixint rendible. El debat sobre l’estat de la província, que se celebrarà aquest dimecres, anirà molt més enllà de les polítiques relacionades amb la demarcació d’Alacant i servirà per discutir, a proposta del PP, dues mocions: una sobre la derogació de la sedició al Codi Penal i una altra sobre la llei del «només sí és sí».
Però Mazón també ha sabut aprofitar els temes polítics relacionats amb la demarcació per a projectar-se com a candidat a presidir la Generalitat Valenciana. L’exemple més clar ha sigut el recurs al Tribunal Superior de Justícia del Fons de Cooperació, que exigeix a les diputacions una aportació de diners per a garantir el finançament municipal. Els 13,4 milions d’euros amb què havia de contribuir la Diputació d’Alacant no s’hauran d’aportar, atès que el TSJ va donar la raó al recurs –de manera cautelar– presentat per la institució presidida per Mazón.
El també líder del PP valencià sempre va justificar el recurs argumentant que el Pla Sectorial de Finançament Bàsic del Fons de Cooperació, dissenyat des de la Generalitat, atemptava conta l’autonomia provincial. Un dard a Ximo Puig que no serà, ni de bon tros, l’únic.
Des del canvi polític que es va produir al 2015, la Diputació d’Alacant ha sigut la institució valenciana de més dimensió conservada pel PP. Mazón la presideix des del 2019, quan va substituir César Sánchez –actual diputat del PP al Congrés, i en aquell moment també alcalde de Calp (Marina Alta)–, i governa la institució amb una còmoda majoria garantida pel suport dels dos diputats de Ciutadans, que tal com ha avançat la legislatura s’han anat mimetitzant de manera bastant poc dissimulada amb el PP. De fet, el portaveu a la institució, Javier Gutiérrez, ja va ser expulsat com a coordinador provincial de Cs, i pràcticament tothom dona per fet que acabarà sumant-se a les files del PP abans que acabe la legislatura. De l’altra diputada de Cs, la vicepresidenta i diputada de Cultura Julia Parra, no se sap ben bé el seu futur, però la seua sintonia amb el PP a l’hora de governar també ha sigut més que correcta.
La Diputació ha servit perquè Mazón, des del faristol, critique constantment la reversió sanitària anunciada pel Botànic, la política de transvasaments o el descontrol de la inflació. I també ha servit, sobretot, per a defensar la seua proposta neoliberal. Un exemple és la supressió de l’Impost Sobre Activitats Econòmiques (IAE), concedit per les empreses que facturen més d’un milió d’euros anualment. El fet de prescindir d’aquesta aportació evitarà que la institució reba 9 milions d’euros que servirien per a nodrir el seu pressupost. Una quantitat que s’apropa als 13,4 que havia d’aportar la Diputació al Fons de Cooperació, i de la qual Mazón ha preferit prescindir per a fer campanya de la seua política contrària als impostos.
Compromís, que compta amb un diputat a la institució –Gerard Fullana, de Xaló, Marina Alta–, ja va exigir que per a negociar un pressupost de consens calia que Mazón recuperara aquest impost, el qual les diputacions de València i de Castelló –presidides pel PSPV– mai no han contemplat retirar. Tot i la majoria còmoda amb què el PP governa la Diputació d’Alacant, el cert és que Mazón, autoproclamat «polític de consens», ha negociat els últims anys els pressupostos amb les forces polítiques de la institució. El 2019, 2020 i 2021 va pactar-los fins i tot amb Compromís, tot just quan el líder del PP valencià –proclamat a l’estiu del 2021– exhibia certa proximitat amb l’exvicepresidenta valenciana, Mónica Oltra.
Els pressupostos d’enguany s’han retardat molt més que en anys anteriors, precisament a l’espera del pronunciament del TSJ sobre el recurs que va presentar la Diputació contra el Fons de Cooperació, que finalment ha sigut parcialment acceptat. Hi ha qui sospita, fins i tot, d’una espera que ha coincidit de manera ben puntual amb la sentència, que permetrà aprovar els pressupostos provincials sabent els fons amb què comptarà la institució. Ara ja se sap que els 13,4 milions exigits pel Fons de Cooperació no hauran de ser prestats, i els comptes de la demarcació s’haurien d’elaborar i aprovar després que passen el període d’exposició pública i de les al·legacions, fet que impedirà que entren en vigor abans del mes de febrer.
La incògnita és si Mazón admetrà comptar amb els 9 milions de l’IAE, tal com exigeix l’oposició, per poder veure el pressupost augmentat amb una quantitat substancial –aquest any ha sigut de 272 milions. De moment, segons denuncien tant PSPV com Compromís, el fet de no comptar amb el Fons de Cooperació Municipal provocarà «un infrafinançament respecte a les diputacions de València i de Castelló». Segons un estudi fet per Compromís, el fet que la Diputació d’Alacant prescindisca d’aquest fons farà que «cada poble de la província de València rebrà el doble d’inversions en obres i serveis que un poble de la d’Alacant de les mateixes característiques».
El PP ha dissenyat el seu propi pla de finançament a la Diputació d’Alacant, titulat Plan +Cerca, i fan uns altres càlculs respecte a les conseqüències de no inserir-se en el pla establert per la Generalitat. Siga com siga, res no s’escapa de la lògica política de Mazón, que mira de projectar-se com a candidat del PP a la Generalitat a través de la institució que actualment presideix, la més destacada al País Valencià des de la qual el PP planta cara al Botànic.
